Un concert que és un desgavell
El teatre Kursaal acull aquesta nit l'espectacle còmic i musical «(Des)concerto», creat pel manresà Jordi Purtí
La hibridació de gèneres, la permeabilitat entre fronteres estilístiques, la barreja de conceptes. La trajectòria de Jordi Purtí (Manresa, 1960) és farcida d'exemples que certifiquen aquest gust per la mescla i la transgressió: el darrer d'ells arriba aquesta nit al teatre Kursaal de Manresa. Un (Des)concerto que certificarà que la música clàssica pot ser una cosa molt seriosa però, també, còmica i -naturalment- divertida.
Ja als anys 90, amb l'espectacle Hop!Era, Purtí va comprovar que apropar al gran públic gèneres tan aparentment elitistes com l'òpera i la músic clàssica donava bons resultats. Més recentment, el 2011, va desenvolupar la idea i, qualitat de dramaturg i director, es va unir al Cor de Teatre de Banyoles i va posar en marxa Operetta, un muntatge que revisita alguns dels passatges més coneguts del gènere operístic en contextos radicalment diferents.
El projecte no tan sols va triomfar a Catalunya durant diverses temporades, també va fer fortuna arreu del continent europeu, sobretot a França.
Temps després, Purtí va donar una volta de clau més a la idea i va escriure Concert a Tempo d'Umore, que va portar a l'escenari amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà. En aquesta ocasió, es tractava de portar el caos al món dels concerts de clàssica, però sense perdre el rigor de la música ben interpretada.
La fórmula de sumar el gag a la música clàssica es va perllongar el setembre de l'any passat amb l'estrena de (Des)concerto, que també protagonitza la formació empordanesa. Sota la direcció de Carles Colla Costa, l'espectacle compta amb una dotzena de músics que sumen als seus dots com a concertistes la capacitat expressiva del teatre.
El (Des)concerto s'inicia quan una dotzena de músics espera el director de l'orquestra i, sense que ho esperin, el teló s'alça i apareix el públic davant seu. Els intèrprets, aleshores, comencen a improvisar i es van presentant als espectadors. D'un en un, fan una versió d'un hit de Mozart aportant-hi trets musicals de diversos països i continents. El punt d'inflexió es produeix quan fa acte de presència a l'escenari el director i entren en conflicte el seu repertori i el que vol tocar la resta de membres de l'orquestra.
Temes
Més a Cultures
-
El Voluntariat per la llengua arriba a les 10.900 parelles lingüístiques l’any 2023
-
Stay Homas anuncia la gira ‘Tournarem xinu xanu’ que se celebrarà abans dels tres concerts de comiat a Barcelona
-
MULTIMÈDIA | El Gósol dels primers turistes
-
Un llibre traça l’itinerari de l’art català de la prehistòria al segle XX