Quiosc

Regió7

Qui era Josep Noguera i Farreras?

Exiliat durant la dictadura de Primo de Rivera, es va convertir a Manchester en un referent internacional de la innovació en la indústria tèxtil

El rector de la UPC, Gabriel Ferraté, imposa el birret a Josep Noguera i Farreras com a doctor ‘honoris causa’, el 6 de juny de 1989 | UPCOMMONS

El 13 de febrer de 1979, aquest diari publicava un article d’opinió titulat «Proposta de manresà il·lustre per a en Josep Noguera i Farreras», signat per Sadurní Salelles, probablement pseudònim del seu cosí, Antoni Farreras, coneixedor de primera mà dels mèrits d’un enginyer manresà instal·lat a Manchester després d’exiliar-se en plena dictadura de Primo de Rivera, i referent internacional de la innovació de la indústria tèxtil. Faltaven 8 anys perquè Noguera (1903-1990) tornés a Catalunya i deu perquè fos investit doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya. Un reconeixement -al qual no va assistir cap manresà- impulsat pel cosí Farreras i el professor Federico López Amo, amb el suport de la UPC i de mossèn Josep Maria Gasol, tal i com explica l’historiador terrassenc Manuel Márquez Berrocal en l’article «Josep Noguera i Farreras i la renovació de la indústria tèxtil», publicat en el llibre Terrassa, bressol d’enginyers (Rafael Dalmau Editor), a cura de Doris Moreno, del 2021.

I és gràcies a l’historiador terrassenc, que es va posar en contacte amb l’Associació Memòria i Història de Manresa, que Josep Noguera, que va estudiar a l’Escola d’Enginyers Industrials de Terrassa amb excel·lents qualificacions, que pels seus mèrits va entrar a treballar amb l’industrial sabadellenc Ferran Casablancas, que va dedicar tota la seva vida a la investigació i creació de multitud de patents que «van revolucionar el món tèxtil internacional», serà reconegut a la seva ciutat. Una figura, com apunta Joaquim Aloy, president de l’entitat manresana, que mereix ser redescoberta: «Noguera és un prestigiós enginyer, emprenedor, inventor i promotor tèxtil que a la mateixa associació ens ha passat per alt durant tots aquests anys. S’ha estat injust amb aquest manresà que ha passat desapercebut i que mereix un homenatge a casa seva». Els va obtenir, com remarca Márquez, «a la seva ciutat d’acollida, a Manchester, a Londres i arreu del món».

Josep Noguera i Farreras, membre d’una nissaga familiar manresana vinculada al tèxtil, va néixer a València el 1903, on s’havia traslladat la família perquè el pare havia de posar en marxa una fàbrica de mocadors de seda. Noguera va viure a la capital del Bages del 1907 i fins al 1925 quan, amb 22 anys, es va exiliar. Casat en dues ocasions, va tenir dos fills.

L’afer del telefonema: una felicitació a Primo de Rivera que provoca la fugida del manresà

«Quina hauria estat la vida de Josep Noguera si no s’hagués exiliat?», es pregunta Aloy. El telefonema (missage telefònic) contra el dictador Primo de Rivera va ser la causa d’una fugida sense retorn. A Manresa, Noguera formava part d’una colla de joves catalanistes i republicans, entre els quals Josep Maria Planes, Anselm Corrons, Vicenç Prat, Joan Baptista Claret i Josep Santasusana. El 10 de maig de 1925 tots ells es van dirigir a la central de telèfons per saber el resultat de la final del Campionat d’Espanya entre el Barcelona i l’Arenas de Guetxo. I van decidir que la victòria catalana -i la del Júpiter- bé valia una felicitació a Primo de Rivera. «Inconsciència i joventut», van omplir l’imprès d’un telefonema amb aquestes paraules: «Excmo. Sr. D. Miguel Primo de Rivera, honorable hijo de puta. Felicitamos efusivamente triunfo catalanes...», com explica Prat a les seves memòries i recull l’historiador Manuel Márquez. Els joves van sortir de l’oficina sense estripar el telefonema, que va recollir minuts després un policia que, casualment, va entrar a telefonar. Detinguts tots excepte Noguera, que ja treballava a Sabadell i a qui no van delatar (Prat en les seves memòries apunta que va ser Noguera qui va escriure el text tot i que ell, en les seves notes autobiogràfiques, no ho assumeix), el jove enginyer va preparar la seva fugida. De Manresa a Manchester passant per Saint-Tropez. Probablement, diu Aloy, hauria marxat igualment però més tard, tal com explica Vicenç Prat en les seves memòries: Noguera «feia temps que era pressionat per la fira Casablancas per anar l’estranger». El telefonema ho va precipitar tot. Els altres van estar detinguts 15 dies i Prat -que feia el soldat-, més de sis setmanes. Dos anys després, els van absoldre a tots. Però Noguera ja era a l’exili.

Homenatge demà al creador de més de 250 invents

Demà (19 h), al Museu de la Tècnica de Manresa se celebrarà l’acte de reconeixement a Josep Noguera i Farreras, creador de més de 250 invents i les seves patents relacionats amb el món de la filatura. Durant l’acte, l’historiador de Terrassa Manuel Márquez Berrocal parlarà de «Josep Noguera i Farreras i la renovació de la indústria tèxtil». L’acte forma part de la programació del Dia Internacional dels Museus a Manresa i està organitzat per l’Ajuntament de Manresa, l’Arxiu Comarcal del Bages, l’Associació Memòria i Història de Manresa, el Centre d’Estudis del Bages, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya - Demarcació de la Catalunya Central, el Museu de la Tècnica de Manresa-Parc de la Séquia i UPC Manresa.

Compartir l'article

stats