Sofia Luitz i el seu fill Francesc van beure una copa de conyac «a la salut del G.E.S.» i després van sortir per on havien entrat carregant una gerra neolítica que van haver de trencar per fer-la passar pel forat. Anotat el brindis d’aquell 18 de juliol del 1952 en un paper que van deixar allà mateix, els dos espeleòlegs del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barceloní van fer història sense, probablement, saber-ho. I avui, amb una jornada de portes obertes plena de visites per a tothom i tallers per als infants i els joves, el Parc Prehistòric de les Coves del Toll celebra una doble efemèride: d’una banda, la ressenyada arribada a l’àmplia galeria sud que va generar la primera resta arqueològica del Toll; i de l’altra, els vint anys de les campanyes d’excavació de l’IPHES.
«Per a les coves, la data del 18 de juliol del 1952 és referencial», assegura Marta Fàbrega, directora del Museu de Moià i Coves del Toll. Les entrades per l’obertura coneguda com la Surgència no eren noves, el mateix Francesc va entrar el 1949 fins que un laminador vertical li va barrar el pas, i un any després va recórrer gairebé mig quilòmetre, però el cansament el va fer tornar enrere. Dos estius després, mare i fill van anar més lluny que ningú abans i van poder trepitjar la galeria sud, on van trobar la gerra neolítica. «Al cap d’un mes, tres espeoleòlegs vallesans van arribar al mateix indret i també van escriure els seus noms en el full», explica Fàbrega. En un atac de sinceritat, els aventurers van deixar impresa la frase «y ahora salimos pitando».
Una nova troballa
Els visitants que avui s’endinsen en la part visible de les coves del Toll no fan com la Sofia i el Francesc: l’entrada turística no és la Surgència sinó l’obertura que van descobrir el 1954 un conjunt de nadius que van constituir el Grup d’Estudis del Moianès. «Se sabia que a la zona hi havia forats», indica Fàbrega: «A finals del XVIII, Francisco de Zamora va passar per aquí fent l’inventari de llocs interessants d’Espanya».
Però l’entrada actual va quedar amagada per la vegetació. «A l’edat del bronze, fa uns 3.500 anys, un home, que nosaltres anomenem ‘el primer turista’, va venir a les coves i hi va morir. En algun moment, una esllavissada va tapar l’obertura i ningú la va veure durant molt temps». Tal com comenta la directora del museu, «les descobertes van fer molt rebombori; a Sant Quirze Safaja hi havia molts estiuejants, entre els quals arqueòlegs i espeleòlegs».
Fa set dècades, va començar una història que s’ha nodrit de figures voluntàries que han contribuït a arranjar l’indret, desbrossar la vegetació i desenvolupar el coneixement del passat a través de les excavacions. Una d’elles va ser el moianès Sebastià Oller, un mecenes que va contribuir en els treballs de recerca arqueològica i que es va convertir en el director del museu local. Joan Estevanell va exercir molts anys de conservador, i la mateixa Marta Fàbrega, que va començar a col·laborar al centre com a voluntària el 1994, és la directora des del 2003.
La jornada d’avui, però, serà especial per a Enric Oliveras i Gallaguet, «vinculat a les coves des dels 60», apunta Fàbrega, «sempre com a voluntari». Les autoritats municipals i del museu retran homenatge a la tasca d’un home, «una peça clau», que ha fet de tot. «L’Enric va ser el primer a agafar una motoserra i obrir camí», afegeix: «Ha fet de guia, ha netejat el bosc, era llenyataire i va muntar la primera cabana del poblat prehistòric, va fer molts bancs i va fer de patró del patronat».
Els tres nets d’Oliveras, que també va formar part de diverses entitats de Moià, seran presents a l’acte.
Activitats des de primera hora
La celebració dels 70 anys de la descoberta de les coves del Toll tindrà un to de festa familiar amb nombroses propostes per als infants però també visites perquè petits i grans puguin entrar a l’interior de les cavitats. El director de les campanyes d’excavació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Jordi Rosell, conduirà personalment alguns dels itineraris de 20 minuts per l’interior de l’espai.
A la zona del poblat i a les pèrgoles, que s’estrenaran, s’hi faran els tallers de pintura facial, pintura rupestre, foc, sílex i altres, un photocall prehistòric, una tirolina per travessar el riu i un pont tibetà. També actuaran els gegants de les coves –el Toll i la Teixonera– i Gerard Climent tocarà una peça.
