Quiosc

Regió7

«Almendros va ser una dona amb poder de decisió en una època en què eren comparses»

La Plana acull una mostra dedicada a la locutora, actriu i empresària manresana amb motiu del centenari del seu naixement

Elvira Altés, Enric Frigola, Joan Pera i Carme Sansa a la mostra sobre Maria Matilde Almendros | ALEX GUERRERO

«Maria Matilde Almendros va ser una dona molt decidida en una època en què les dones tenien reservat el paper de comparses». La historiadora manresana Conxita Parcerisas Zresumeix així el que més la va «impactar» després de fer la recerca biogràfica de la locutora i actriu manresana, de la qual se celebra enguany el centenari del naixement (1922-1995). La trajectòria de qui serà la primera dona laica a la galeria de Manresans Il·lustres es pot veure fins al 10 d’octubre (just quan hauria fet 100 anys) en una exposició a la Plana de l’Om que es va inaugurar ahir.

L’empenta d’Almendros en ple franquisme es tradueix, apunta Parcerisas, en dos aspectes: «Va arribar a ser empresària, amb la seva pròpia companyia, la Companyia de Comèdies Maria Matilde Almendros, dedicada a representar els clàssics del teatre català, i va tenir un programa de ràdio, d’èxit i propi, De España para los españoles», en antena del 1964 al 1978. «Durant la dictadura mai no es va mostrar ni a favor ni en contra, però va ser pionera en l’ús del català durant el franquisme i en les primeres eleccions democràtiques va formar part de la llista del president Pujol».

Ultimant els detalls de la mostra que ha comissariat Elvira Altés amb la col·laboració de Parcerisas i que ha produït l’Institut Català de les Dones, la historiadora manresana destacava la «intel·ligència» d’una dona amb unes habilitats innates per a l’escena i per a les ones radiofòniques. No ha estat «fàcil» trobar material expositiu. La majoria de cartells d’obres de teatre i documentació relacionada amb la seva vida professional provenen del Fons Ferrer-Garriga, que la família de Domènec Ferrer, l’actor manresà que va anar a buscar Almendros per muntar la companyia Almendros-Ferrer (1948-1952), va cedir a Els Carlins després de la seva mort. «D’ella, que va morir sense descendència, no hem pogut trobar res, exceptuant alguna fotografia familiar que conserva la seva neboda».

La mostra, amb 7 plafons, un de dedicat expressament a la seva vinculació amb la seva ciutat, «l’escola dels seus inicis», remarca Parcerisas, fa un recorregut per la seva trajectòria, amb cartells i peces d’atrezzo d’època, com una ràdio i vestits de personatges com Poncellina de la Ventafocs i es completa amb un audiovisual de trenta minuts de Canal Taronja.

«Ho feia tot fàcil, tenia una dicció clara i era una meravella treballar amb ella»

Carme Sansa i Joan Pera, Enric Frigola i Elvira Altés recorden Maria Matilde Almendros

«Ho feia tot fàcil, fins i tot tractar amb el Capri, que a vegades era ben complicat, tenia una dicció clara, una veu bonica, era una meravella treballar amb ella». Ho deia ahir al vespre l’actriu Carme Sansa en l’acte d’homenatge a la també actriu i locutora manresana Maria Matilde Almendros, que es va fer a l’auditori de la Plana de l’Om de Manresa, amb un ple absolut. Sansa va compartir amb ella els 12 capítols de la popular sèrie Doctor Caparrós, medicina general, amb Joan Pera. Sansa i l’actor van explicar ahir la seva relació amb Almendros, com també ho va fer el periodista Enric Frigola, que va dirigir-la als inicis de Ràdio4, i la historiadora i periodista Elvira Altés, que ha estat la comissària de l’exposició sobre la vida de l’actriu i locutora manresana, que es pot veure fins al dia 10 d’octubre. Aquest dia, quan es compleixen els 100 anys del seu naixement, l’Ajuntament de Manresa penjarà el seu retrat a la galeria de manresans i manresanes il·lustres. Serà la segona dona que hi figura.

Els quatre convidats d’ahir van fer rotllana, pràcticament, i la periodista i gestora cultural Rosa Clarena va presentar diferents aspectes de la vida i la personalitat de l’actriu i locutora. A partir d’aquí tot va ser un fluir d’anècdotes i, sobretot, d’exemples del seu dia a dia que no feien més que posar en valor la personalitat de Maria Matilde Almendros i el que va representar en els anys del franquisme la seva veu i les seves interpretacions. Enric Frigola, que la coneixia de la ràdio, assegurava que «la passió més forta crec que la tenia pel teatre» i recordava com tenia permisos per plegar a mitja tarda i poder anar a fer les seves representacions a la nit. També explicava com entre les pauses de la ràdio aprofitava per recitar papers que interpretava. Allò que destacava Frigola era el seu gran manresanisme (l’única vegada que li va alçar la veu en 8 anys de programa va ser el dia que van decidir posar la cançó de La Trinca L’últim Tango a Manresa, en què la ciutat no en sortia gaire ben parada).

El tertulians d’ahir van destacar el paper d’emprenedora, amb la creació d’espectacles i amb companyia pròpia en un món absolutament masculinitzat. «I algunes vegades, recordava Pera, hi va perdre diners». El veterà actor destacava, també, el gran nivell del català que parlava Almendros, i «el molt bon nivell de castellà», afegien Frigola i Altés, perquè amb una dicció amb accent català no hauria estat una de les veus de la ràdio, de RNE, en els anys del franquisme.

Compartir l'article

stats