Sallent va obrir anit un nou camí per als premis Lacetània de les Arts i la Cultura, que compleixen quatre dècades de vida però només quatre des de la instauració d’una gala pròpia separada de l’acte de concessió del premi Bages. Per primer cop, els premiats van recollir els guardons en un escenari de fora de Manresa, en aquesta primera ocasió al magnífic Espai Cultural de la Fàbrica Vella i, més concretament, a la sala que porta el nom de l’enyorat músic Jordi Fàbregas. Quatre-centes persones van testimoniar l’èxit de la iniciativa d’Òmnium Bages-Moianès, que l’any vinent tornarà a dur la festa a la capital de la comarca però el 2024 viatjarà de nou.
«Quan ens van proposar acollir la gala de seguida vem dir que sí per posar en relleu que en poblacions petites es poden fer grans coses», va explicar Oriol Ribalta, alcalde de Sallent, en el parlament de cloenda. La gala va durar una hora i mitja durant la qual el lliurament dels premis es va anar intercalant amb actuacions de dansa –a càrrec de les Diaforé– i música, inclosa una peça amb música de cabaret que glossa les virtuts patrimonials i immaterials de la vila sallentina. La va interpretar Berta Portabella, que, alhora, va conduir la gala juntament amb Rafa Gordillo. Tot plegat, dirigit per Sílvia Sanfeliu.
Sallent es va saber fer seva la vetllada des del minut u. Abans d’entrar a la sala, el públic va gaudir amb les danses del Grup Flabiol de l’Esbart Vila de Sallent, mitja dotzena de joves ballarines que van executar El ball de cercolets i El ball de cascavells de Cardona a l’exterior del recinte. La imatgeria local, amb els gegants de Sallent, Cabrianes i Cornet, Joana la Negra i el Maqui, en va agafar el relleu mentre els assistents anaven entrant a la sala.
Defensa del català
Tres aforismes de Joan Fuster que va esmentar Jordi Corrons, vicepresident de l’entitat organitzadora, i que va parlar en lloc de la presidenta Anna Vilajosana, absent per motius personals, van obrir una trobada en la qual es va reivindicar l’ús del català i la seva defensa en diversos dels parlaments dels guardonats. «Tota la política que no fem nosaltres ens la faran els altres en contra nostra», va apuntar Corrons, i va afegir després dues altres sentències de l’intel·lectual de Sueca: «Tots, si arribem a tenir a raó, la tenim a mitges» i «Res no uneix tant com una bestiesa compartida».
La festa va discórrer al ritme del lliurament dels guardons, i un dels primers el va rebre Jaume Clarà, editor de la revista La Tosca, que va merèixer el Regió7 de Comunicació pels 75 anys de feina a Moià i comarca. L’exregidor de l’Ajuntament de Manresa Xavier Rubio, autor d’un estudi sobre la població del Bages i el Moianès, va voler dedicar l’aplaudiment adreçat a ell a totes les persones que van perdre la vida per la covid, mentre que Glòria Ballús, musicòloga i excap de protocol del mateix consistori, guardonada per un treball sobre l’orgue de la Seu, va reivindicar la música que s’ha tocat i es toca a la basílica.
L’únic premi de la nit que es va quedar sense guanyador va ser el Litel de música, declarat desert pel jurat, però en el seu lloc Enric Sans (guitarra), vencedor de l’any passat, i la cantant Laura Poulain van emocionar amb la interpretació de la peça que aleshores va ser guardonada, Fosc, trist, lluny. Per la seva part, Jaume Riu (piano) va estrenar la seva sardana Amunt i crits acompanyat del graller Roger Andorrà.
La gala també va incloure l’anunci d’un nou premi per a l’any vinent que durà el nom de Maria Matilde Almendros i reconeixerà projectes de teatre amateur. La Txaranga de l’Escola de Música, el Ball de les Forques i els Bandolers van cloure la gala a l’exterior de la sala.
