Marta Parella (Avinyó, 1988) va agafar un dia les regnes de la seva vida, va deixar la clínica dental on era la directora i es va endinsar en el terreny de l’autoajuda. Avui és una coach reconeguda, amb desenes de milers de seguidors a les xarxes i aquesta tarda (18 h) presenta el llibre Eres el amor de tu vida. 52 ejercicios prácticos pera mejorar tu autoestima a l’Abacus de Manresa, en conversa amb la periodista Anna Hernández.
Hi ha una epidèmia de dèficit d’autoestima?
Més que una pandèmia, és que ara som més conscients de la gestió de les emocions, del fet que durant un temps hem estat corrent com pollastres sense cap. Quan diem que tenim ansietat, que la nostra vida no funciona, que volem canviar de feina i no gosem fer-ho, ... i sentim que no valem res, ens trobem que tenim l’autoestima baixa.
Encara costa parlar-ne?
Ja no és tan tabú com abans, en som més conscients, i entenem que no passa res per reconèixer-ho. Abans deies que anaves a teràpia i estava mal vist, hi havia molts prejudicis.
El llibre proposa 52 exercicis pràctics.
Tinc un mètode que treballo amb la gent que em ve a veure, però vaig pensar que el llibre tindria dos avantatges. Un és que agafar-lo ja és una manera de reconèixer el que ens passa; l’altre és que pot haver-hi gent que vulgui treballar en la intimitat de casa seva, un primer pas per si després vol anar a veure’m a mi o a algú altre.
Són els mateixos exercicis que fa a la consulta?
Els he simplificat molt, i estan ordenats de manera lògica, de la base a la teulada. Els exercicis són de fàcil aplicació.
Està escrit per a les dones?
Està escrit en femení, més que per les dones, perquè es parla d’autoconeixement, d’emocions, d’empoderament, i això ho poden treballar els homes i les dones.
Treballa amb gaires homes?
La majoria són dones, en una relació de 9 a 1.
Què ho fa?
Les dones reconeixen més fàcilment que els passa alguna cosa, i demanen ajuda. Als homes els costa reconèixer i parlar de les emocions, hi ha un estigma, perquè sembla que els homes han de ser forts. Entre els meus seguidors a les xarxes, hi ha un 20% d’homes i un 80% de dones.
La teràpia és la mateixa?
Una dona, quan és mare, ha de conciliar la feina amb la maternitat, en aquest tema la diferència és evident. Però, per la resta, el treball és bastant semblant, faig servir els mateixos exercicis.
En el llibre indica la importància del ‘com’ més enllà del ‘què’.
He assistit a moltes formacions en què es diuen coses com «t’has d’estimar més», «has de posar límits», ... Et diuen què has de fer, però no com ho has de fer. Tenia clar que en el llibre volia explicar, sobretot, el «com».
És el problema dels llibres d’autoajuda?
He estat en moltes xerrades i surts molt motivat, però al cap de tres dies ja no recordes res. Quan faig un taller, jo sempre poso deures, cal tenir un pla d’acció perquè canviar és una feina de cada dia.
La constància és una virtut que escasseja.
Quan treballes l’autoestima has de tenir clar on vols anar, perquè quan la motivació decaigui tinguem un camí a seguir.
Quins són els temes més importants que cal treballar?
N’hi ha molts, per exemple l’auto-boicot. Podem ser molt cruels amb nosaltres mateixos, segur que a un amic no li diríem el que ens diem a nosaltres.
I què en fem d’allò que no controlem?
No ens hi hem de preocupar, tot i que entenc que no és fàcil. Ens hem d’enfocar en allò que sí que depèn de nosaltres, perquè sinó és energia perduda.
La pandèmia ha estès la baixa autoestima?
La covid ha fet que molta gent es replantegi si està bé amb la seva vida. Moltes persones es refugiaven en la feina, en la família, ... i després del confinament han vist que no volen tornar a la feina o continuar amb la mateixa parella.
Entén, doncs, el fenomen de La Gran Renúncia: milions de nord-americans han deixat la seva feina després de la pandèmia.
La gent s’ha plantejat què ha de fer, tot i la por al canvi, al desconegut. És un gest valent.
El seu mètode és exitós?
Això és com fer neteja de casa, la pots fer sol o acompanyat. Quan neteges a fons, sembla que està tot molt desordenat, però al final veus que fa bona olor i brilla. És una feina cansada, però la gent em diu que no s’adonava de com de desordenada estava. En prendre’n consciència, te n’allunyes. No cal buscar culpables sinó veure el que passava. El millor de tot és quan em diuen «Marta, hi he guanyat en tranquil·litat».
