Woody Allen torna al més enllà

No hi ha temporada cinematogràfica que no tingui la seva corresponent dosi de Woody Allen. Encara amb el record proper de Blue Jasmine, Oscar per a Cate Blanchett, ens arriba un nou film que, en aquest ocasió, fuig del dramatisme per afrontar el gènere amb el qual Allen es troba més còmode.

Magia a la luz de la luna és una comèdia que suposa el retorn del cineasta nord-americà a França, després de Medianoche en París, en aquest cas a la selecta Costa Blava, concretament durant els anys 20, quan un mag anomenat Wei Ling Soo destaca com un dels més admirats del moment. Però rere la seva aparença sofisticada i oriental s´hi troba Stanley Crawford, un britànic arrogant i malcarat que no es creu res de la seva pròpia màgia. Un amic el convencerà per viatjar a la residència d´estiu dels Catledge, on s´hi troba la jove vident Sophie Baker, qui pretén contactar amb el difunt marit de la matriarca de l´indret. Crawford no es creurà les arts paranormals de Baker però acabarà totalment rendit i enamorat d´ella.

No és precisament la primera vegada que apareixen mags o espiritistes en les trames de Woody Allen, com en un dels segments d´Historias de Nueva York o a Scoop, quan va convertir-se ell mateix en el mag Splendini. També han aparegut hipnotitzadors i endevins diversos a Broadway Danny Rose, La maldición del escorpión de Jade, Alice i Conocerás al hombre de tus sueños, per exemple. I, com la resta de la seva filmografia, Magia a la luz de la luna torna a demostrar que Woody Allen té una enorme capacitat per arrossegar qualsevol actor cap als seus rodatges.

Tothom vol aparèixer en una pel·lícula d´Allen i els engrescats enguany són Colin Firth, oscaritzat per El discurso del rey, Emma Stone, a qui vam veure aquest darrer estiu a The amazing Spiderman 2: El poder de Electro, Catherine McCormack (Braveheart), Marcia Gay Harden, la veterana guanyadora de l´Oscar per Pollock, Jackie Weaver (El lado bueno de las cosas) i la carismàtica cantant alemanya Ute Lemper (Pret-a-porter). Tot i que els films de Woody Allen sempre acostumen a estrenar-se a festivals de cine, en aquesta ocasió es va optar per una estrena genèrica i discreta als Estats Units.

La crítica diu que el film aporta uns intèrprets fantàstics i una atmosfera encisadora, proporcionada per una fotografia excel·lent, però d´altres retreuen al film que busqui aprofitar els al·licients de Medianoche en París amb un argument poc original i que, tot plegat, lluny de resultar engrescador, sigui més aviat artificial i mancat de passió. Però, afrontem-ho, potser és la passió d´un home que fa literalment cinc dies, l´1 de desembre passat, va celebrar 79 anys...