Els estímuls monetaris xinesos són insuficients per evitar una recaiguda de les borses europees

Les mesures monetàries aplicades per la Xina i la publicació de dades favorables de la indústria nord-americana van ser insuficients per impedir que les grans places europees caiguessin ahir al voltant de l'1,5 %, segons dades del mercat i experts consultats.

Les injeccions de capital efectuades entre ahir i dimarts al mercat interbancari pel Banc Popular de la Xina (uns 40.000 milions d'euros) i l'augment del 2% de les comandes de béns duradors el mes de juliol als Estats Units no van frenar la desconfiança inversora i no van evitar una nova jornada de pèrdues als parquets europeus. El dia va començar marcat per la caiguda de Wall Street dimarts l'1,29%, seguida de la baixada de l'1,27% de la borsa de Xangai i de l'1,52% de Hong Kong, que van condicionar el descens dels parquets europeus en l'obertura de la sessió.

Els inversors recollien així part dels beneficis aconseguits la vigília amb la pujada mitjana del 5% que havien aconseguit els principals mercats del Vell Continent i que, en molts casos, va suposar l'avanç diari més gran en quatre anys i la interrupció de diverses sessions a la baixa en què van acumular un descens del 15%.

La decisió del Banc Popular de la Xina d'injectar ahir 19.000 milions d'euros al sistema financer en préstecs a sis dies amb un interès del 2,3% va reduir la caiguda que registraven les places europees al començament de la sessió. Es produïen alts i baixos en els preus de les matèries primeres i s'incrementaven les compres de deute (el rendiment del bo alemany va baixar al 0,67%, vuit centèsimes menys que en l'obertura), alhora que la cotització de l'euro es depreciava i els parquets europeus anaven anul·lant les seves pèrdues.

L'augment del 2% de les comandes de béns duradors als EUA el juliol estimulava l'avanç dels futurs nord-americans i les borses del Vell Continent aconseguien guanys poc després de mitja sessió. Mentre l'euro baixava fins a 1,135 dòlars (va començar el dia per sobre d'1,15) i Wall Street pujava el 2,75% en l'obertura, es consolidava la recuperació de les places europees. No obstant això, els alts i baixos del parquet novaiorquès i la minva gradual dels seus guanys, que al tancament europeu superaven lleugerament l'1%, van determinar el retrocés borsari al Vell Continent.

Entre les principals places i índexs va destacar la caiguda del 2,4% de Zuric, en tant que l'Stoxx 600 va caure l'1,75%, Londres l'1,68 %, l'índex Euro Stoxx 50 l'1,47%, París el 1,4 %, Madrid l'1,29% i Milà el 0,81%. Tots els sectors de l'índex Stoxx 600 van baixar en aquesta sessió, amb les companyies químiques al capdavant i un descens del 3,37%. El sector de recursos bàsics va cedir el 2,64 % i les petrolieres el 2,51 % (el barril de petroli Brent es canviava a aquesta hora a 43 dòlars).

De les companyies de l'índex Euro Stoxx 50 van destacar les pèrdues de la petroliera francesa Total (3,55%) i de la informàtica alemanya SAP (3,28%), mentre que la constructora italiana Vinci va liderar les pujades amb una alça de l'1,23%, seguida per l'entitat financera compatriota Intesa, que va guanyar el 0,56%.