Les ciutats mitjanes catalanes tenen menys desigualtat salarial

Segons l'estudi, que han dut a terme els investigadors de la UVic-UCC Rafa Madariaga, Joan Carles Martori i Ramon Oller, Salt, Palafrugell, Amposta, Blanes i Sant Feliu de Guíxols són les ciutats amb menys desigualtat salarial, mentre que a l'altre extrem hi ha Sitges, el Masnou, Cambrils, Castellar del Vallès i Premià de Mar. L'estudi ha conclòs que l'augment de l'atur i de la població immigrant redueixen les desigualtats salarials, mentre que l'augment de treballadors amb baix i amb alt nivell d'estudis contribueix a augmentar-les.

L'estudi, que publica la revista The Annals of Regional Science, parteix de la base que un 40% de la població viu a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, un 30% en 41 ciutats de més de 20.000 habitants i un altre 30% a la resta de municipis més petits.

«Aquesta distribució és representativa del sistema urbà europeu, caracteritzat per l'existència d'una xarxa de ciutats mitjanes i menys concentrat a grans metròpolis que als EUA, el Canadà o la Xina», expliquen els investigadors. Mentre que «les ciutats globals, connectades i grans han estat el focus de la majoria d'estudis sobre desigualtat urbana», la seva anàlisi s'ha centrat en aquestes 41 ciutats catalanes definides com a «mitjanes». Per veure l'evolució de la desigualtat de la renda salarial en aquests municipis, els investigadors han analitzat les dades corresponents a dos períodes, 2001 i 2011, aplicant la mesura habitual de la desigualtat, l'índex de Gini, que varia entre el 0 (igualtat total) i l'1 (màxima desigualtat).

L'estudi mostra que la desigualtat salarial s'ha reduït a Catalunya durant aquest període i que ha afectat tant les ciutat mitjanes com el municipi de Barcelona i la seva àrea metropolitana. També conclou que mentre el 2011 el conjunt de ciutats mitjanes presentaven un índex de Gini del 0,30, la mateixa mesura a l'àrea de Barcelona era el 6,6% superior.