La consellera d'Empresa i Coneixement de la Generalitat, Àngels Chacón, va defensar ahir l'absorció de la Fundació Centre Tecnològic de Manresa (CTM) per part d'Eurecat perquè ha servit per guanyar massa crítica: «En una sola porta tenen tota l'oferta tecnològica». Així es va expressar en comissió parlamentària sobre el procés de fusió per absorció del CTM per part d'Eurecat i sobre els processos d'absorció de la resta de centres tecnològics avançats.

«El tema de massa crítica és inqüestionable. És obvi que pot ser que puguem millorar la coordinació, però si es va per separat no aconseguim la potencialitat que estem buscant», va afirmar la consellera. Així mateix, Chacón va reconèixer que hi ha aspectes per millorar, i va afirmar que des de la conselleria estan oberts a reformular aspectes com la governança i el finançament d'Eurecat, objectiu d'algunes crítiques durant la comissió.

La consellera es va negar a acceptar que hi hagués hagut pressions per a la integració, com va denunciar Ciutadans a Regió7 els dies previs a l'absorció, el mes de setembre passat, i va explicar que com a Govern havia de complir la normativa, amb referència als convenis de col·laboració signats els anys 2014 i 2015: «No accepto les pressions». «Si el CTM decidia abstreure's d'aquesta decisió és obvi que havíem d'aplicar la normativa», va afirmar Chacón, que va recordar que amb l'absorció no desapareix la visibilitat de la marca CTM i que els terrenys continuen sent propietat de l'Ajuntament de Manresa.

Així va respondre a les crítiques del diputat manresà de Cs al Parlament Antonio Espinosa, que va qualificar d'error centralitzar els centres tecnològics i va criticar que el procés d'absorció s'ha fet amb pressions inadmissibles i xantatge: «Han obligat els centres a una unió forçosa». «S'ha sofert un procés de crebant de voluntats que es va iniciar el 2010 i va culminar el 2018. Es va fer completar la transmissió efectiva de tots els actius i passius de CTM a Eurecat, aquest procés no ha estat voluntari, s'ha realitzat amb pressions inadmissibles com m'han manifestat membres de l'antic patronat», va afirmar.

El diputat d'En Comú Podem Lucas Silvano va demanar reflexionar sobre la relació entre l'administració i l'autonomia dels centres de recerca, i sobre l'impacte de la unió en el territori. Va animar que, després d'un procés de centralització com el d'Eurecat, es pensin nous instruments per recuperar la relació amb el teixit productiu amb el territori.

En la mateixa línia, el diputat del PP Santi Rodríguez va remarcar que l'important és saber com ha afectat aquesta centralització les pimes: «El més important és saber si el servei que es presta a les empreses avui és millor que abans, quan hi havia els centres separats».

Chacón va respondre que el territori és un element clau i que estudiaran com integrar les demandes específiques de cada ter-ritori. Per contra, els diputats d'ERC Antoni Castellà i de JxCat Narcís Clara van defensar l'absorció perquè, al seu judici, respon a l'objectiu de generar coneixement i situar Catalunya en una millor posició en matèria d'innovació.

D'altra banda, el Govern preveu «integrar els organigrames» d'Eurecat i de Leitat «en els propers mesos». Chacón va explicar que Eurecat i Leitat ja han integrat la seva estratègia comercial i que participen conjuntament en projectes europeus, però va afegir: «Encara està pendent la integració de l'organigrama de les dues entitats, un escull que s'haurà de resoldre en els propers mesos».

El desembre del 2016, Eurecat i Leitat van signar un acord de vinculació permanent amb l'objectiu de sumar sinergies, i ahir la consellera va comentar que tots dos centres tenen competències que «es complementen» i que «no hi ha duplicitat d'oferta» entre ells. La Generalitat va iniciar el 2012 el procés d'integració dels diferents grans centres tecnològics catalans amb la voluntat de disposar d'un centre de referència amb la massa crítica suficient per ser competitiu i útil per a les empreses. Aquell procés va portar el 2015 a la creació d'Eurecat a partir de la fusió de centres com Ascamm, Barcelona Digital, Barcelona Media i Cetemmsa, entre d'altres. El CTM va aprovar la seva plena integració jurídica a Eurecat el setembre de l'any passat. El patronat va aprovar la dissolució del centre manresà per dinou vots a favor i dues abstencions.

Eurecat té uns 670 empleats en 11 centres arreu de Catalunya i ha passat de facturar 33 milions el 2015 a 51 milions l'any passat.