El president dels Estats Units, Donald Trump, va donar per descomptat ahir que un acord comercial amb la Xina hauria de ser tallat pel patró que marquin els americans, paraules amb les quals pretenia respondre un comunicat del Govern xinès afirmant que, si els apliquen més mesures de pressió, respondran amb contramesures. Mentrestant, el món assisteix a la lluita de galls amb el cor encongit i veient a l'horitzó símptomes de recessió.

Trump va indicar que qualsevol acord comercial que signi el seu país amb la Xina s'ha de fer «en termes nord-americans», després que el ministeri de Finances xinès publiqués un comunicat en què assegura que prendrà les mesures necessàries per contrarestar els últims aranzels anunciats pels Estats Units, que considera que violen el consens assolit pels dos països.

«Francament, a la Xina li agradaria signar un acord, i ha de ser un en els termes apropiats. Francament, ha de ser un acord en els nostres termes. Si no, quin seria el seu sentit?», va afirmar Trump en una entrevista a la cadena de ràdio WGIR.

El comunicat del ministeri de Finances xinès arriba després que dimarts les autoritats nord-americanes acordessin retardar fins al pròxim 15 de desembre, en el cas d'alguns productes, com telèfons mòbils o ordinadors portàtils, l'entrada en vigor dels aranzels que gravaran des de l'1 de setembre amb el 10% addicional a importacions procedents de la Xina per valor de 300.000 milions de dòlars (268.341.000 d'euros).

Després que les autoritats nord-americanes prenguessin aquesta decisió, alts representants dels governs de la Xina i els EUA van reprendre a través del telèfon el diàleg econòmic i comercial «al més alt nivell» i es van emplaçar per seguir conversant d'aquí a dues setmanes.

No obstant això, el president nord-americà, Donald Trump, va assegurar ahir que la Xina s'ha de centrar en treballar d'una manera «humana» amb Hong Kong abans d'arribar a un acord comercial amb els Estats Units i va recalcar que posposar fins al desembre l'aplicació de nous aranzels a productes xinesos beneficiaria més la Xina que els Estats Units.

Contramesures

La Xina va reiterar ahir que prendrà represàlies contra la pujada d'aranzels que va anunciar l'agost el president dels Estats Units, Donald Trump, encara que no va especificar en què consistiran.

En un breu comunicat, el ministeri de Finances va afirmar ahir que el país asiàtic «haurà de prendre contramesures» si els EUA finalment imposen nous aranzels del 10% sobre importacions xineses valorades en 300.000 milions de dòlars a partir del pròxim 1 de setembre.

Segons el ministeri de Finances, la mesura nord-americana va suposar una «seriosa violació» dels consensos assolits entre els líders dels dos països, Xi Jinping i Donald Trump, i una «desviació del camí correcte per negociar i resoldre les seves diferències».

No obstant això, dimarts Trump va anunciar que endarreria fins al 15 de desembre part de la pujada d'aranzels que entrarien en vigor al setembre.

Amb aquest alleugeriment temporal de la pressió davant d'una nova ronda de negociacions, és palesa la preocupació dels EUA sobre l'impacte que la guerra comercial amb el gegant asiàtic té en l'economia nacional, que ha anat creixent els últims mesos.

La Xina és conscient del retard en l'aplicació de la pujada aranzelària de Trump, que va reconèixer públicament que els gravàmens podrien «impactar» els ciutadans, cosa que fins ara havia negat rotundament.

Viatge a Washington

És previst que una delegació de l'Executiu xinès viatge a Washington a principi de setembre per continuar amb les negociacions sobre un futur acord comercial entre les dues potències econòmiques, tot i que fins ara no se'n sap la data exacta. No obstant això, la Xina segueix pensant que ha de prendre les contramesures que consideri necessàries després que fracassés l'última ronda de converses que va tenir lloc al juliol a Xangai i el posterior anunci de Trump.

El Govern nord-americà va advertir l'1 d'agost passat de la imposició de nous aranzels del 10% sobre importacions xineses valorades en 300.000 milions de dòlars a partir de l'1 de setembre, tot i que les negociacions comercials entre els dos països no s'han suspès.

La guerra comercial entre els EUA i la Xina, desencadenada per l'agressiu proteccionisme de Trump des de la seva arribada al poder el gener del 2017, va assolir el seu punt àlgid al maig amb la imposició d'un aranzel del 25% a importacions xineses per valor de 250.000 milions de dòlars , gairebé la meitat del total.

A això, Pequín hi va respondre amb l'aplicació de gravàmens similars a 110.000 milions de dòlars en importacions nord-americanes.

Les «tensions comercials» entre les dues principals economies mundials tenen conseqüències a tot el món, i en les seves últimes previsions de creixement global presentades, el Fons Monetari Internacional (FMI) va rebaixar les seves projeccions d'expansió global al 3,2% aquest any, una dècima menys que a l'abril.

Caiguda de la Borsa

L'índex Down Jones de la Borsa de Nova York va obrir ahir amb guanys moderats del 0,4% i va retenir els 25.514 punts, després que dimecres patís una caiguda superior al 3%, la seva pitjor sessió de l'any.

Els inversors de l'índex nord-americà van deixar-se portar per l'optimisme de les vendes al detall als Estats Units, que s'han expandit el 0,7% al juliol respecte al mes anterior, mentre que en taxa interanual han repuntat el 3,4%.

Dimecres el parquet novaiorquès va tenir una gran volatilitat i va aguditzar la seva caiguda en l'última mitja hora, presa de la por a una recessió provocat pels últims moviments del mercat de bons als EUA i per signes d'alentiment de les economies d'Alema-nya i la Xina.

«Despistat»

Trump va carregar dimecres contra la Reserva Federal i va anomenar «despistat» el seu president, Jerome Powell, després que s'encenguessin les alarmes als Estats Units per una possible futura recessió econòmica.

«Els nostres problemes són amb la Fed. Van apujar [els tipus] massa i massa ràpid».