Van apareixent notícies diverses vinculades al canvi climàtic. La més alarmant és l'informe recent de les Nacions Unides que reclama als governs que, per evitar que empitjori l'escalfament global i que la temperatura pugi més d'un grau, facin retallades més ràpides en les emissions de carboni. En el seu últim informe, el departament de medi ambient de l'ONU lamenta veure com els estats no han aturat el creixement de les emissions globals.
Segons l'anàlisi de l'ONU, si els governs no van més enllà dels acords climàtics de París i actuen de manera més contundent, les temperatures pujaran 3,2 ° C aquest segle, amb impactes sobre el clima cada cop «més greus i costosos». Només si s'aconsegueix limitar l'escalfament global a un augment de temperatura d'1,5 ° C, l'impacte climàtic serà «menys devastador».
Per això, cal multiplicar per cinc els objectius de reducció d'emissions de carboni i eliminar la distància entre les declaracions d'objectius i allò que realment es fa pel canvi climàtic.
Aquesta mateixa setmana el Govern català ha aprovat un decret llei de mesures urgents per l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables que n'escurça els terminis i n'agilitza la creació de parcs. El text «elimina barreres administratives per a la implantació d'energies renovables a Catalunya» i soluciona diversos aspectes de la llei de canvi climàtic que havien estat declarats inconstitucionals.
El decret llei inclou la derogació d'un decret que limitava la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya i estableix un nou procediment de tramitació més àgil. Desapareixen la determinació de zones de desenvolupament prioritari per a l'energia eòlica i el model concursal per a la seva adjudicació, i també s'eliminen les ocupacions màximes per a les instal·lacions fotovoltaiques, a més de les restriccions per a la seva ubicació en zones contigües a terrenys industrials o a edificacions agrícoles i ramaderes, de manera que s'equilibrin arreu del territori.
L'obertura de tot el país a la possibilitat de parcs eòlics i fotovoltaics hauria de ser una oportunitat per als ajuntaments que volen ser impulsors juntament amb iniciatives ciutadanes de centres productors d'energia. I és bo que sigui així per estalviar-se l'assegurada oposició d'algun grup conservacionista que, en nom del paisatge o de no se sap quina espècie animal, s'oposarà a la implantació. En alguns casos perquè hi tenen la segona residència a prop.
El paisatge és, excepte en zones selvàtiques, un producte humà canviant. I de la mateixa manera que Catalunya ha passat en poc més de mig segle de tenir menys d'un 20% de territori boscós a tenir-ne més d'un 60% (un autèntic perill per als incendis desaforats), si volem eliminar la contaminació ens haurem d'acostumar a veure al costat de boscos de pins o plantacions de pomers, plantacions de plaques solars o molins generadors. I no passa res. Salvem la nostra espècie i totes les altres a qui preocupen els conservacionistes.
La derogació del decret anterior era una demanda històrica del sector, s'ha aprofitat per implementar un nou model de tramitació projecte a projecte, per tal de reduir fins als 13 mesos el procediment d'autorització d'una instal·lació. Així mateix, es modifica la llei d'urbanisme per simplificar la instal·lació d'energies renovables als pobles i ciutats de cara a afavorir la implantació de sistemes d'autoproducció energètica als edificis i a l'espai públic urbà.
Finalment, es modifica la llei del canvi climàtic recuperant articles anul·lats pel Tribunal Constitucional. Així, es fixa la neutralitat d'emissions de CO2 per a l'horitzó 2050, la limitació del fracking, la penetració de la mobilitat elèctrica en el sector del transport i l'electrificació dels ports de la Generalitat. El decret llei haurà de ser validat pel Parlament de Catalunya en els pròxims 30 dies.
La producció d'energies netes és un dels principals fronts per abordar el canvi climàtic. I en ser el sector de l'energia un que conserva encara reminiscències d'oligopoli privat, és un dels que caldrà posar sobre la taula a l'hora d'abordar-lo com un bé comú per sobre d'interessos lucratius.
Sense mecanismes seriosos de control de la producció energètica, de la potabilització i distribució de l'aigua, del preu de l'habitatge, aquest món nostre no s'aguanta. Ni pel clima ni per les explosions socials i migratòries que s'acabaran produint. No cal ser apocalíptic. És una evidència cada cop més avalada científicament. Ja cal que ens espavilem.
