Les comarques de la Catalunya Central van tancar el mes de juliol amb un total de 31.508 aturats registrats a les oficines de Treball, el que suposa el 2,75% menys que un mes abans, una retallada inferior a la del conjunt català, que va ser del -3,23%. Això suposa que el nombre de persones sense feina al territori central era de 891 menys que el mes de juny, però es manté molt per sobre de la xifra del juliol de l'any passat, el 26,66%, 6.722 persones en nombres absoluts. Aquestes xifres, fruit de la tempesta econòmica provocada per la covid-19 i l'aturada de l'activitat, situen el nombre d'aturats global del territori en un valor similar al del maig de fa quatre anys.

L'atur va davallar a pràcticament totes les comarques centrals, especialment a la Cerdanya, on va caure gairebé setze punts respecte del mes anterior, fins a les 558 persones. Amb tot, la comarca és la del territori central que registra una diferència més elevada respecte de les xifres de fa un any, ja que es manté prop del 40% per sobre del nombre d'aturats registrats del juliol del 2019. L'única comarca on l'atur va continuar creixent en termes intermensuals va ser al Solsonès, amb un increment de l'1,04%, fins a les 614 persones. A la resta de comarques la davallada va ser desigual, des del 0,35% del Bages al 5,54% del Moianès. Al Bages, el nombre de desocupats registrats ha augmentat en un any de 2.322 persones.

La taxa es dispara

La taxa d'atur es va situar al Bages en el 14,18%, el que suposa un registre similar al de la primavera de fa quatre anys. Suposa més de tres punts per sobre de la taxa registrada el juny de l'any passat, però encara quatre punts per sota del màxim a què es va arribar en el punt de la crisi iniciada el 2007.

L'Anoia, amb una taxa del 16,09% el juny, se situa com la quarta comarca del país amb un registre més elevat, per sota del Baix Penedès (19,92%), Baix Camp (16,35%) i Tarragonès (16,15%). La taxa menor d'atur al territori central correspon a la Cerdanya (8,27%), i és la segona més reduïda del conjunt català, només per sota de la Segarra (7,83%).

En la resta de comarques, la taxa d'atur del mes de jny es va situar, a l'Alt Urgell, en el 12,46%; al Berguedà, en el 12,13%; al Moianès, en el 10,62%; i al Solsonès, en el 9,02%, el que la situa com la quarta comarca del país amb la taxa més petita, darrere de la Segarra, la Cerdanya i la Terra Alta (8,91%).

Les dades a Catalunya

Al conjunt català, el nombre d'aturats registrats a les oficines d'ocupació va baixar en 15.670 persones al mes de juliol i va situar el nombre de desocupats en 469.349. A tot l'Estat, el nombre d'aturats va baixar en 89.849 persones al juliol respecte al mes anterior, el que va suposar el primer descens des de l'inici de la pandèmia i el més gran des del 1997 per a aquest mes, i va situar el nombre de desocupats en 3.773.034.

Dels 469.349 aturats registrats a Catalunya, 206.597 són homes i 262.752, dones, mentre que un total de 35.687 són menors de 25 anys. Per sectors d'activitat, els serveis tenen el nombre més elevat d'aturats, 346.486, tot i el descens registrat al juliol, 14.070; seguit de la indústria, 49.117, i la construcció 35.567. A Catalunya es van fer 239.044 contractes al mes de juliol, 74.606 més que en el mes anterior, dels quals 29.421 van ser indefinits i 209.623, temporals. En l'últim any, el nombre d'aturats registrats a Catalunya va créixer en 110.519 respecte a l mes de juliol de 2019

El secretari general de Treball, Josep Ginesta, va celebrar que les xifres de l'atur del mes de juliol suposen la primera reducció de l'atur en sis mesos, el que «permet afrontar amb una mica més d'optimisme els propers mesos». Malgrat que Ginesta considera que, amb aquestes dades, «veiem la llum perquè estem reactivant l'economia», va dir que encara «estem exposats a rebrots i decisions sobre la salut pública que poden tenir un impacte final i real sobre el mercat del treball». Ginesta va xifrar en 337.486 els treballadors afectats per les conseqüències de la pandèmia en el mercat laboral, que és el resultat de la suma de les 225.415 persones que encara estan afectades per ERTO i els més de 112.071 llocs de treball perduts entre l'últim dia de febrer i fins a l'últim dia de juliol de persones afiliades a la Seguretat Social.

UGT i CCOO de Catalunya, per la seva banda, van demanar mobilitzar recursos per reactivar l'economia i ampliar la protecció social, mentre que Foment del Treball va insistir en la necessitat de prorrogar els ERTO per a les empreses que ho requereixin i Pimec va demanar destinar els fons europeus a projectes fonamentats en la innovació.