La banca es juga fins a 60.000 milions al TS per les hipoteques amb IRPH
Catalunya és la segona comunitat autònoma més afectada a l'Estat, amb el 16% dels casos, segons l'Associació d'Usuaris Financers
El Tribunal Suprem es pronunciarà demà sobre les hipoteques amb l'índex de referència de préstecs hipotecaris (IRPH), una clàusula que les associacions de consumidors consideren abusiva i que afectaria al voltant d'un milió d'usuaris a tot l'Estat.
Catalunya, amb un 16% dels casos, és la segona comunitat on es concentren més hipoteques d'aquest tipus, segons dades d'Associació d'Usuaris Financers (Asufin). El veredicte del Suprem arribarà set mesos després que la justícia europea posés en dubte la transparència d'aquest índex i deixés en mans dels tribunals espanyols la decisió final. En cas que la sentència del Suprem fos favorable als consumidors, el sector bancari s'exposaria a unes pèrdues de fins a 60.000 milions d'euros, segons els càlculs del Banc d'Espanya.
Altres entitats com Barclays rebaixen l'impacte a 3.600 milions, mentre que Goldman Sachs el situa en 40.000, en línia amb els càlculs elaborats per Asufin, de 37.500 milions. Malgrat l'àmplia forquilla, les diferents veus consultades per l'ACN afirmen que el cas de les hipoteques referenciades amb l'IRPH és el més rellevant dins el sector bancari des de les clàusules sòl.
La decisió del Tribunal Suprem unificarà finalment tots els criteris a tenir en compte a l'hora de jutjar si una clàusula IRPH té caràcter abusiu. L'any 2017, el Suprem ja es va pronunciar sobre aquesta qüestió, i va decretar que tenir una hipoteca referenciada amb IRPH no suposava falta de transparència o abús. Malgrat el seu pronunciament, el cas va arribar a la justícia europea després que un jutjat de Barcelona elevés una qüestió prejudicial sobre l'índex al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
El TJUE, que va emetre la seva sentència el 3 de març, va decretar que fos novament la justícia espanyola -és a dir, el Tribunal Suprem- qui decidís sobre la transparència de l'índex.
Temes
Més a Economia
-
Les Cambres de Manresa, Barcelona i Lleida s’alien
-
Manresa cau 83 posicions en 12 anys en el rànquing municipal de la renda per habitant
-
Les energies netes ja abasten el 50% de la generació elèctrica total a la UE
-
Aigües de Manresa, entre les 100 empreses catalanes que més diners han rebut dels fons Next Generation