Menys de dues setmanes després de veure's obligats a confessar les negociacions per fusionar-se a causa d'una filtració, el BBVA han anunciat a primera hora d'aquest matí per sorpresa la ruptura d'aquestes converses iniciades fa mesos. El banc d'origen basc ha preferit no donar explicacions en el seu comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), però l'entitat vallesana sí que ha confessat que l'operació no ha tirat endavant «com que no han arribat les parts a un acord sobre l'eventual equació de canvi de les accions de les dues entitats».

El preu ha sigut, així, la principal causa de la ruptura. De la nota del Sabadell es desprèn que la integració s'havia d'articular mitjançant un intercanvi d'accions i no en metàl·lic, i que l'entitat catalana no ha acceptat la valoració presumiblement baixa en excés que li oferia el grup presidit per Carlos Torres Vila, que a la pràctica l'anava a absorbir. Els bancs estaven ja en procés de 'due diligence' (anàlisi de la situació financera recíproca) i estava previst que els seus consells aprovessin l'operació al desembre.

L'operació era ben vista pel Govern i el Banc d'Espanya, a més d'estar en línia amb l'objectiu del Banc Central Europeu (BCE) que es produeixi més concentració bancària a la zona euro, que doni lloc a entitats més rendibles i fortes per afrontar la crisi del coronavirus i avançar en la Unió Bancària. Amb tot, el conseller delegat del BBVA, Onur Genç, ja va advertir la setmana passada que la seva entitat no se sentia «forçada a fer res» ni tenia «pressa» per tancar un acord, ja que la possible integració competia amb altres alternatives que estudia el grup, com realitzar una recompra d'accions rellevant (que beneficia l'accionista, ja que augmentar el valor de la resta de títols), invertir en creixement pels seus propis mitjans als seus mercats principals, i elevar lleugerament el seu objectiu de capital.

El Sabadell, per la seva banda, ha publicat una nota en la qual afirma que «disposa de força i recorregut per augmentar rendibilitat i generar valor de forma orgànica», és a dir, continuant sol, sense fusionar-se. L'entitat presidida per Josep Oliu ha confirmat que presentarà un nou pla estratègic en el primer trimestre de l'any que ve que inclourà l'«ampliació del programa d'eficiència i transformació en el mercat 'retail' a Espanya -amb impacte neutre en el capital- i analitzarà amb els seus assessors alternatives estratègiques de creació de valor respecte als actius internacionals del grup, incloent-hi TSB». En altres paraules, augmentarà les retallades per estalviar despeses i estudiarà la venda de la seva filial britànica, que tants problemes li ha donat.

La suma dels dos bancs hauria creat un gegant amb 963.108 milions d'euros en actius (865.376 milions després de la venda de la unitat nord-americana del BBVA per 9.700 milions d'euros), amb dades del tancament del setembre, un 75% dels quals correspondrien al banc d'origen basc. A Espanya, la mida del seu balanç ascendiria a 596.481 milions (un 67% aportat pel BBVA), cosa que el col·locaria en el mercat nacional just per darrere de la suma de CaixaBank i Bankia (628.630 milions). Els analistes esperaven el tancament d'entre 1.200 i 1.500 oficines (n'hauria tingut 9.769, 4.240 de les quals a Espanya) per estalviar uns 3.540 milions.