06 de abril de 2021
06.04.2021
Regió7

Una agricultura ecològica «compromet» la independència alimentària de la UE

Un informe de l'Institut Català Agrícola de Sant Isidre avisa que la conversió ecològica dels cultius intensius i superintensius costaria entre un 25% i un 40% dels rendiments per hectàrea

05.04.2021 | 23:09
Cultiu d'hortalisses ecològiques

L'Institut Català Agrícola de Sant Isidre adverteix en el seu últim informe mensual que «una agricultura 100% ecològica compromet la independència alimentaroa a la Unió Europea. Durant dècades, l'anàlisi, disseny i aplicació de les polítiques europees partia de fonaments de base que es donaven per fet. Un d'aquests fonaments de base més importants és la capacitat instal·lada de producció, transformació i comercialització de productes agroalimentaris a costos assequibles per al consumidor final. Sobre aquesta base -la major part de vegades indiscutida- es van posar en marxa diferents regulacions, prenent com a constant aquesta capacitat de produir aliments sempre, i en tot moment, de manera suficient i assequible, prossegueixen els redactors d'aquest document.

Ha hagut de venir una fortíssima crisi sanitària i econòmica per a fer-nos adonar de la importància de les capacitats estratègiques agroalimentàries, en un context d'importants restriccions en el comerç mundial, subratlla l'informe. La crisi ens ha fet veure el risc que el que s'ha donat sempre per fet podria no ser així sempre. Per això l'augment de la preocupació de les institucions europees per la seguretat del subministrament alimentari de 27 països que sumen gairebé 500 milions de persones, no perquè ja s'hagin produït importants restriccions, sinó per les que hi podria haver en el futur.

Preocupa l'efecte que pugui tenir a mitjà termini l'adopció de polítiques com les estratègies «del camp a taula», «de la biodiversitat», el pla d'acció d'economia circular o recentment l'estratègia de promoció de productes ecològics. A partir de la construcció d'un «ideal» agrícola i mediambiental, la política europea pren decisions que sobre el paper poden suposar una contribució positiva per a aquest «ideal» buscat.

Amb toto, hi ha un error de base en aquest plantejament, adverteix l'Institut Català Agrícola: l'enorme distància entre el «model ideal» i el «model real» d'agroalimentació. Per descomptat que cal que es facin canvis importants, però no han de fer-se sense prendre en consideració el punt de partida i les condicions existents de competitivitat, productivitat i estabilitat de mercat.

Però, quan es parla de «producció agroalimentària» no es pot caure en el simplisme de només pensar en l'aliment final: cal pensar en totes les baules de la cadena de valor alimentària, on hi ha consums intermedis on Europa és àmpliament deficitària com en la producció de fertilitzants, els productes químics i farmacèutics necessaris per garantir la sanitat vegetal i animal o fins i tot la tecnologia. Concretament, segons les dades de gener a novembre del 2020, l'excés d'oferta a la UE es va situar en 56.202 milions d'euros, amb una millora respecte al mateix període del 2019 de 1.054 milions. Si bé el global és positiu (en productes com el blat, la llet o la mantega), l'anàlisi dels seus components revela la dependència europea d'importacions de tercers països en oleaginoses, cereals, fruites tropicals, fruita seca, cafè i cacau, i la major part són qualificades per risc de desforestació als seus països d'origen o amb una considerable petjada de carboni, que es pretén penalitzar amb l'establiment d'un aranzel de carboni a la frontera. En total, el dèficit comercial en commodities puja a 14.955 milions d'euros, i es redueix en 2.071 milions de gener a novembre del 2020 respecte al 2019.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit