L'Associació de Treballadors Autònoms (ATA) va reclamar ahir que el primer punt del diàleg social que s'obri situï com a prioritat la prolongació fins al desembre dels ERTO i de les ajudes a autònoms per cessament d'activitat. El president d'ATA, Lorenzo Amor, va assegurar que «ja s'hauria d'estar negociant aquest punt com a prioritari perquè els empresaris puguin planificar el futur en un moment d'una recuperació que s'espera lenta, gradual i suau».

Per a Amor, l'estiu es presenta amb una gran «incertesa» a conseqüència d'una nova onada de la pandèmia. La patronal calcula que uns 470.000 autònoms perceben en l'actualitat la prestació per cessament d'activitat. La pandèmia ha causat unes pèrdues empresarials d'uns 287.000 milions d'euros, uns 70.000 només en el col·lectiu dels autònoms. Per al president dels autònoms espanyols, la clau de la recuperació serà la vacunació en un context en què Espanya ha «anat sempre darrere dels esdeveniments». ATA reclama que «es posi el comptador a zero» i que els autònoms puguin aspirar a ajudes malgrat que no compleixin la condició d'haver obtingut beneficis el 2019, ja que aquesta condició perjudica les empresa de nova creació.

La vicepresidenta segona i ministra d'Assumptes Econòmics i per a la Transformació Digital, Nadia Calviño, sobre la fi de la pròrroga dels ERTO a final de maig, ha reconegut que cal començar a discutir de manera urgent amb els agents socials com ajustar els paràmetres del sistema dels ERTO per a la segona meitat de l'any per afavorir la reincorporació dels treballadors. En una segona fase, ja a la segona meitat de l'any, la vicepresidenta creu que caldrà estudiar mecanismes de flexibilitat interna per a les empreses i, en aquest punt, considera que els ERTO podrien ser útils i que les autonomies tinguin més protagonisme en la distribució d'aquestes ajudes.

La patronal ATA considera que el repartiment dels fons per a ajudes directes «no només deixa fora molts sectors, sinó que queden curtes, són una almoina». Les ajudes directes són, per a les patronals, insuficients, ja que suposen que deixaran molts autònoms i empreses sense. Si es té en compte el mínim a percebre per autònoms i empreses de 4.000 euros que disposa el reial decret, els 7.000 milions d'euros només cobririen la meitat del teixit empresarial, per la qual cosa els empresaris opinen que es «genera discriminació entre autònoms de diferents comunitats autònomes», segons Amor.

Per a la majoria de les comunitats autònomes el percentatge està per sota del 40%. Seguint aquest càlcul, després de Galícia (28,3%), les comunitats que menys autònoms podrien ajudar són Castella i Lleó (30,7% dels seus autònoms accedirien a l'ajuda), La Rioja (32,2%), País Basc (32,3%), Cantàbria (33,8%), Castella- La Manxa (34,7%) i Múrcia (35%). Només Andalusia marca un 50% de cobertura. Amb tot, Canàries i Balears marquen un percentatge de cobertura que completa tots els autònoms (sempre tenint en compte aquesta ajuda mínima de 4.000 euros. La màxima quantitat a la qual es pot optar són 200.000 euros).