El preu de la llum a l’Estat torna a batre un nou màxim històric avui i s’enfilarà als 130,53 euros el MWh, segons les últimes dades publicades ahir per l’Operador del Mercat Ibèric de l’Electricitat (OMIE). La franja horària més cara per utilitzar electrodomèstics serà de nou a deu de la nit, quan el MWh tindrà un import de 137,46 euros. La més barata serà de quatre a cinc de la tarda, quan el preu de l’electricitat se situarà en els 123,35 euros per MWh. La dada d’avui superarà el rècord històric registrat ahir, de 124,45 euros, en un estiu en què s’han assolit quotes sense precedents.

El preu mitjà de la llum d’avui suposarà una pujada de gairebé el 28% respecte al dimarts de la setmana passada (120,06 euros per MWh) i triplicarà el preu registrat en les mateixes dates de l’any passat (42,01 euros per MWh). De totes maneres, l’estiu passat els preus es van reduir notablement per la caiguda de la demanda provocada per la pandèmia.

En l’acumulat de l’any, l’import de l’electricitat s’ha multiplicat per tres, després que el preu mitjà del MWh fos de 41,97 euros el darrer mes de desembre i l’agost acaba com el mes amb l’electricitat més cara de la història.

Per la seva banda, la vicepresidenta tercera del Govern espanyol i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va comparèixer ahir a la tarda al Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre la tendència alcista en el preu de l’electricitat. Ribera va afirmar que el Govern espanyol veu «preocupació» per la «dificultats» dels ciutadans de beneficiar-se de la rebaixa dels costos de les energies renovables, però va afirmar que els motius de l’encariment van «més enllà» de l’alça del preu majorista i responen a factors com l’increment dels preus del gas. Són qüestions, va recordar, en què el Govern espanyol no té marge de maniobra. Segons la ministra, l’Executiu treballa en altres camps en què «sí que té marge» de maniobra, com un increment de les interconnexions elèctriques, una regulació «de nou» la tarifa PVPC (preu per al petit consumidor) per allunyar-la de l’evolució dels mercats no regulats i incorporant indicadors «menys volàtils», el foment de contractació bilateral entre usuaris i companyies, i la promoció de l’eficiència energètica.

Per contra, Ribera va advertir que el seu govern «mai adoptarà mesures que sapiguem que són frontalment contràries al dret comunitari», perquè «s’acaben convertint en pèrdua de confiança per al país i en multes i sancions amb interessos que obliguen a retornar diners a les elèctriques». «Hem de respectar el marc del dret comunitari i constitucional, i el contrari seria enormement arriscat, per molt atractiu que pugui semblar a curt termini», ha dit.

Segons Ribera, un dels «límits» que no es poden traspassar és la fixació de preus majoristes regulats, que «s’han d’establir en funció de l’oferta i la demanda». Per tant, tampoc «l’establiment de preus màxims o mínims», ni esquivar els «preus marginals al mercat majorista». Tampoc es pot «prohibir l’accés al mercat majorista» de cap tecnologia. «Ens pot agradar més o menys, però cal respectar el dret europeu vigent».

Ribera tanca la porta a establir un preu màxim de la llum

La vicepresidenta Tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va assegurar ahir que el seu executiu no adoptarà mesures «contràries al dret comunitari» com seria l’establiment d’un preu màxim al mercat majorista per reduir la factura elèctrica que paguen els consumidors. Ribera també va afirmar que malgrat que el buidatge d’embassaments per part de les elèctriques compleix les clàusules dels contractes, aquesta activitat «no és raonable», i no demostra «empatia social». «Confio que aquest comportament es vagi corregint», va apuntar, però mentrestant «el govern està treballant en l’aplicació de l’article 55 de la llei d’aigües» per «posar ordre» i evitar aquesta pràctica. Va afirmar que les empreses elèctriques estan actuant dins dels marges que els permeten els contractes, «la reducció escandalosa dels volums d’aigua» –pràcticament el 70% en sis setmanes– és compatible amb les clàusules. En tot cas, va recordar que aquest buidatge de pantans «no és raonable» i ha generat una «enorme preocupació social». Va recordar a les elèctriques que amb aquesta actuació «no han demostrat en absolut empatia social», que és un factor que «cotitza a la Borsa».