Ha estat pas a pas, xip a xip, utilitzant el talent i la creativitat, però la veritat és que la indústria del videojoc ha anat creixent a Espanya de manera progressiva fins a situar-se entre les deu que més facturen a escala internacional, amb ni més ni menys que 1.747 milions d’euros l’últim any i amb una generació de fins a 32.000 llocs de treball directes i indirectes.

La seva capacitat de progressió ha quedat en evidència fins i tot en plena pandèmia, un període en què ha aconseguit millorar els seus resultats un 18%. Però, malgrat que les perspectives són més que encoratjadores, hi ha amenaces que podrien acabar frustrant aquesta trajectòria, com la manca de capital inversor, les deslocalitzacions o la fugida de professionals. Per aquest motiu, el sector reclama més suport institucional per consolidar i fins i tot millorar el que s’ha aconseguit amb tant d’esforç.

Les dades sobre el sector del videojoc evidencien que es tracta d’una indústria digital creativa en continu creixement. Segons les dades de la Federació Europea de Programari Interactiu (ISFE), el 2020 es van gastar més de 23.000 milions d’euros en videojocs a tot el continent. Aquesta xifra suposa un augment del 22% interanual, i és un creixement significativament més gran que el de 2019, quan va pujar un 3%. A escala europea, Alemanya, el Regne Unit, França, Espanya i Itàlia són els països, per aquest ordre, que van generar més consum. Ampliant més el ventall, la Xina i els Estats Units són els països que lideren les dades de facturació, seguits, ja a més distància, pel Japó i Corea de Sud.

Sigui com sigui, Espanya se situa entre els deu països que més facturen, i ha crescut un 120% l’última dècada. I què és el que l’ha portat a col·locar-se en aquesta situació tan privilegiada? Una de les principals explicacions és la base de 16 milions de videojugadors, dels quals un 53% són homes i un 47% dones, que cada vegada guanyen més quota. Un altre element que crida l’atenció és l’edat mitjana que tenen els jugadors, 31,3 anys, el que evidencia que el videojoc no és només cosa de nens.

El director general de l’Associació Espanyola de Videojocs (Aevi), José María Moreno, destaca un altre element que fonamenta la progressió. «A Espanya són presents els principals publishers internacionals, així com que disposem d’un teixit empresarial de 450 estudis locals, principalment pimes. Hi ha un enorme talent i bona formació, si bé el repte és que els estudis petits siguin mitjans i els mitjans grans, i que tinguem una indústria local professional com la tenen països del nostre entorn».

Pel que fa a les tendències actuals, Moreno assenyala que «el catàleg és molt variat i hi ha plataformes com els mòbils o tauletes, l’ús de les quals està cada vegada més generalitzat a tots els rangs d’edat, el que està permetent arribar a tot tipus de públics en segments com acció, aventura, esport o rol». Amb tot, afegeix, al sector «s’està vivint un procés d’hibridació del videojoc i de l’educació, del videojoc i l’ensenyament, del videojoc i la cultura, del videojoc i la salut. Espanya és un referent mundial en àmbits com la sanitat o la cultura, i els videojocs són un aliat clau que ens permeten continuar sent aquesta referència».

Més vendes digitals

En relació amb la incidència de la pandèmia, Moreno destaca que hi ha hagut un fort creixement de les vendes digitals a causa del confinament, i que el sector no s’ha vist tan afectat com altres indústries culturals, com el cinema i les arts escèniques. «No obstant això, la realitat és que la crisi ha estat un pal a la roda per al retail i els més de 400 estudis de desenvolupament de videojocs d’Espanya, que han hagut d’afrontar inversions no previstes en equips i allotjament al núvol, alhora que no han pogut mostrar els seus projectes a inversors i distribuïdors per la cancel·lació d’esdeveniments a tot el món», lamenta.

I és aquí on apareixen les debilitats del sector, com la manca de capital inversor, la deslocalització d’estudis en altres països amb millors ecosistemes o la pèrdua de professionals atrets per projectes estrangers. Per això, l’Associació Espanyola d’Empreses Productors i Desenvolupadors de Videojocs i Software d’Entreteniment reclama el suport de l’Administració.