El sector financer està portant a mínims l’interès al qual remunera els dipòsits a termini fix de les famílies, de manera que es fa impossible trobar-hi un refugi en l’escalada de la inflació actual. A causa d’això, els dipositants cada cop aposten menys per aquest tipus d’inversió, com s’ha vist en les dades de la darrera dècada. Només l’any 2021 van reduir la captació un 27% fins als 78.300 milions d’euros, segons dades del Banc d’Espanya. Això va suposar un mínim històric, després del pic màxim que es va donar l’any 2013, amb 415.470 milions. Actualment, la xifra ja ha caigut fins als 73.900 milions, segons les darreres dades.

Concretament, els interessos mitjans dels terminis fixos són del 0,01% fins a un any, del 0,22% entre un i dos anys i del 0,04% en els que es mantenen més de dos anys. Aquests són «incapaços» de protegir el capital de l’augment dels preus, que van pujar al març el 9,8%, explica Olivia Feldman, portaveu de HelpMyCash. És a dir, encara que s’hi inverteixi, se segueixen perdent diners per l’augment general dels costos de la vida.

Els baixos interessos es deuen, en part, a la política monetària ultra laxa del Banc Central Europeu (BCE), que fa que els bancs «ja no necessitin els dipòsits dels seus clients per obtenir liquiditat», segons explica Antonio Gallardo, expert de Banqmi, el comparador financer d’Ahorro. La situació ja va començar el 2012, quan els bancs van solucionar la necessitat de captar molts diners per la crisi financera. A més, des del 2018 les rendibilitats normals oscil·len entre el 0% i el 0,1%.

«Tot allò que no té risc està en pèrdua. Fins i tot molts productes de risc no són capaços de superar la inflació», sosté l’expert de Banqmi. «Per començar a veure productes interessants, la inflació hauria d’estar com a mínim per sota del 5%», concreta Gallardo.

Cal recordar que el sector financer europeu arrossega des de fa set anys una facilitat de dipòsit negativa, que es va reduir fins al -0,5% a finals del 2019, i que els analistes no esperen que es modifiqui en un quant temps. La facilitat de dipòsit determina l’interès que reben les entitats de crèdit per tenir aparcats els diners al banc central, però un cop està sota zero els surt a pagar per l’excés de liquiditat dipositada. «Mentre aquest tipus no es mogui no hi haurà estímul per part dels bancs per variar la remuneració dels dipòsits», segons Enrique Lluva, director de renda fixa d’Imantia.

Les pujades de tipus que es preveuen per part dels bancs centrals serien, tanmateix, favorables. «S’esperen pujades dels tipus d’interès, però això trigarà a estendre’s pel sistema financer i, tot i això, segurament no veurem grans pujades», apunta Mónica Pina, directora general de Raisin España.

Tot i aquesta situació, per què encara hi ha persones que mantenen els seus diners en dipòsits a termini fix? «Espanya és molt conservadora en l’estalvi. Es prefereix no guanyar diners a tenir risc de perdre’ls i per això hi ha poc moviment cap als fons d’inversió. Falta cultura financera», explica Antonio Gallardo. Per això, és especialment important que els estalviadors espanyols siguin proactius a l’hora de buscar formes d’estalvi atractives, tant per posar a treballar el capital com per estar preparats quan es donin aquests canvis de política.

On hi ha bones ofertes?

Amb tot, al mercat hi ha productes per sobre de la mitjana, com els que ofereixen els bancs europeus amb models de negoci especialitzats i que requereixen liquiditat a curt termini, que es comercialitzen a través de plataformes com Raisin. En aquesta aplicació es pot trobar una taxa anual equivalent (TAE) de fins a l’1,25% a 36 mesos a Banca Progetto (Itàlia). A aquest mateix termini, el portuguès Haitong ofereix l’1,16%; J&T Banka (República Txeca) l’1,14% i Bluor Bank l’1,10%.

A més, mentre que els grans bancs fugen dels tipus d’interès alts, també hi ha altres mitjans i petits digitals a Espanya que els promouen. «WiZink ofereix dipòsits per captar liquiditat per comercialitzar targetes de crèdit, mentre que Renault Bank ho fa per poder fer finançament de cotxes. Banco Big, per la seva banda, ofereix rendibilitats més altes per poder oferir després productes d’inversió. D’altres probablement busquen simplement donar-se a conèixer», assegura Pina. Així, l’inversor té molt poques opcions perquè la inflació ho està cobrint tot, segons assenyalen els experts.