Quiosc Regió7

Regió7

El preu de l’energia i el canvi climàtic redueixen l’oferta de tomàquets

El producte holandès no ha arribat com acostumava i s'ha disparat la demanda en els productors locals

Tomàquets en un establiment de Manresa Carles Blaya

«Fa tres setmanes hi havia escassedat de tomàquet de penjar de qualitat. Ara la situació s’està normalitzant», asseguren fonts de Mercabarna. Aquet ha estat el símptoma més notori d’una crisi en l’oferta d’un producte clau en la nostra gastronomia, que ha patit enguany els efectes de l’increment de preus energètics, la crisi subsegüent del transport i també les elevades temperatures i la manca de pluges d’un any que ha evidenciat les conseqüències del canvi climàtic.

«Hi ha molta demanda i el preu és alt», expliquen fonts de Tomating, empresa productora de tomàquets de Cabrianes. Hi ha diversos factors que expliquen el trasbals al sector: Holanda, el principal proveïdor del conjunt de l’Estat de tomàquets, on es produeixen principalment en hivernacles calefactats, ha reduït enguany notablement la producció. El preu del gas i de l’electricitat no han convidat precisament a condicionar les instal·lacions per als tomàquets. Als holandesos no els ha sortit molt a compte. A més, el tomàquet del Marroc, l’altre gran proveïdor, ha viatjat principalment al centre d’Europa, on el producte està més ben pagat, en comptes de quedar-se a la península. Només les darreres vagues a França han permès retenir a l’Estat grans quantitats de tomàquet marroquí, que ha acabat a les conserveres i els distribuïdors locals.

A més, el canvi climàtic ha convertit en «problemàtica» la temporada de tomàquets, com explica Enric Casasayas, de la finca manresana d’horta Les Arnaules. «Les altes temperatures han incrementat les plagues. La radiació solar excessiva ha cremat les flors. En no haver contrast de temperatura entre el dia i la nit no deixa que la flor qualli bé», explica Casasayas, que confirma l’increment de la demanda de tomàquet de proximitat i de qualitat. Amb tot, «la producció és la que és. Si n’haguéssim tingut més, més que n’hauríem venut».

A Almeria, el gran productor espanyol de tomàquet (en grans hivernacles no climatitzats), la calor en excés i la manca d’aigua han retardat les collites, que han estat d’exemplars més petits. Ahir entraven els primers tomàquets del sud d’Espanya a Mercabarna. «Amb el verd no hi ha hagut cap problema, ha estat el madur, del qual els grans distribuïdors es proveeixen principalment dels arribats d’Holanda, els que han estat més escassos», puntualitzen. Tot plegat ha fet pujar els preus. «El 60% en el producte fresc, el 75% la conserva i el 50% el fregit», diu Ignasi Llobet, director general de Grup Llobet. «No hi ha hagut problemes per trobar-ne, però a un preu molt més elevat», assegura el responsable de l'empresa manresana. «I les cadenes de distribució no ens estem enriquint: el sector primari ja ha pujat el preu d’un producte que s’ha revaloritzat i això afecta a tota la cadena».

Al mercat local, reconeixen que ha estat un bon moment per als productors de proximitat. Tant a Tomating com a Les Arnaules la demanda ha estat més elevada que en anys anteriors, però no és per llançar les campanes al vol, asseguren. El preu de producció s’ha incrementat, «però seguint el preu de mercat». Aproximadament un euro més el quilo que l’any passat, a les Arnaules. «A Tomating hem mantingut els preus, a 3 euros el quilo de les varietats antigues de tomàquet, que no són habituals a les grans superfícies». A l’empresa de Cabrianes, enguany han anat més comerços a comprar-hi que mai. «Han vingut a veure què teníem, perquè costava trobar bon tomàquet», conclouen.

Compartir l'article

stats