Castellnou de Bages ha acollit aquest divendres al matí una taula rodona sobre les dificultats que afronta el sector agrícola quan arriba l’hora del relleu professional i del traspàs de les finques. La jornada s’ha celebrat en el marc del programa “Bages. Talent, treball i tecnologia”, organitzat pel Consell Comarcal en col·laboració amb l’associació L’Era.
Els bancs de terres o els espais test són serveis que poden ajudar a resoldre les complexitats, però no són suficients, segons ha explicat en la seva xerrada introductòria Dirk Madriles, membre de l’associació Terra Franca, dedicada a mediar entre la part propietària de la terra i la part interessada a arrendar-la.
Gestionar els contractes d’arrendament és la més coneguda de les dificultats que pot comportar un relleu agrari. En aquest sentit, la jornada ha deixat clar que és molt important que s’acordin preus justos, i que els contractes es facin de prou anys com per amortitzar infraestructures, plantacions i millores que es puguin fer en el sòl per exemple. També cal que ambdues parts vegin acomplertes les seves expectatives que, en el cas de la propietat, no tenen perquè ser només econòmiques. Amb tot, hi ha altres gestions a tenir en compte, com són el traspàs o no dels drets de plantació, d’infraestructures que ja hi hagi a la finca, de maquinària... “Necessitem advocats i juristes especialitzats perquè és un univers molt complex”, ha afirmat Dirk Madriles.
Durant la seva exposició, Madriles també ha insistit que «darrera del no relleu agrari el que hi ha és un drama humà”, perquè s’estronca el traspàs de coneixement i es perd la inversió de molts anys d’esforç i dedicació. “La majoria de la gent que vol plegar, voldria traspassar la finca i estaria molt satisfeta de veure que algú recull el seu llegat; no és només una qüestió de diners”.
Així també ho ha testimoniat Joan Raventós, pagès dels Hostalets de Pierola dedicat a la fruita, l’olivera i la vinya en producció ecològica, i que ja ha iniciat el procés per traspassar l’activitat: “Si no hi hagués hagut relleu, hagués estat un suplici; hagués estat com matar els fills”. No ha tingut la mateixa sort Emili Aguilera, pagès de Cornet (Sallent), que durant 35 anys ha estat en règim de masover portant una explotació agro-ramadera de vaques i vedells d’engreix, també en producció ecològica. Aguilera plega sabent que la propietat serà segregada i venuda a parts, amb el perill que les terres s’acabin utilitzant per abocar purins i sense bestiar que pasturi el bosc, com feien les vaques fins ara.
És en explotacions com la d’Emili Aguilera que cercar un relleu és més necessari, perquè no es perd només l’activitat econòmica, sinó que també es perd el benefici social que generava, s’ha insistit en la jornada. Terra Franca considera que cal apostar per produccions de qualitat, pagesia familiar lligada al territori i explotacions ramaderes vinculades al cultiu de la terra: “No té sentit treballar per un relleu agrari que no tingui un benefici social més enllà de la producció econòmica”.
En la taula rodona també han intervingut Marta Valls i Nil Puig en representació de la nova pagesia que es vol posar al capdavant de les explotacions. Nil Puig, horticultor ecològic de Castellbell i el Vilar, va recuperar la finca familiar que havien treballat fins a la generació dels seus avis, que van morir prematurament. Pares i tiets van dedicar-se a altres feines i ell no ha pogut recollir el coneixement associat a la professió. Ni tan sols ha pogut aprofitar les infraestructures i ha hagut de començar de zero. L’exemple clar del cost d’una generació perduda.
Per la seva banda, Marta Valls és una periodista freelance que, juntament amb dos altres amics, ha decidit reorientar la seva activitat professional i agafar el relleu de Joan Raventós. “El negoci ja està funcionant, tenim un gran mentor, la propietat també està molt disposada... És el moment de llançar-se”, ha explicat.
La disposició de les persones propietàries a mantenir l’activitat agrària en les seves finques és vital per poder arribar a bons acords i fer front a la pressió urbanística que es pot patir en zones com les del Baix Llobregat. En aquest sentit, Dirk Madriles ha exposat que és important “establir relacions duradores de confiança”. Al capdavall, la pagesia està supeditada a molts factors que aporten inseguretat: el temps, polítiques agràries, preus dels aliments fluctuants, però un dels més importants i que sovint no es té en compte és el factor humà “que és tant o més important; no ens calen més tècnics, sinó més psicòlegs o més humanitat”.
