L’any 2009 va néixer a la Xina el Dia del Solter (Singles’ Day). Concretament, aquest dia és l’11 de l’11, per jugar comercialment amb el número 1, en clara referència a les persones solteres. Durant aquest dia es realitzen la gran majoria de les compres de manera online. Un dia que s’ha convertit en un festival de compres, el més gran del món, que supera els esdeveniments similars nascuts als Estats Units com el Black Friday i el Cyber Monday, en termes de vendes i també de marques que hi participen. Per posar un exemple, aquest 2022, hi van participar 290.000 marques.
Les vendes del gegant xinès de l’e-commerce, Alibaba, l’any passat, el 2021, van assolir els 540.300 milions de iuans (76.100 milions de dòlars), i aquest any, moltes persones estaven atentes per si l’empresa i altres minoristes que hi participaven podien combinar-se per obtenir un rècord de vendes d’un bilió de iuans. Lluny del comunicat esperat, el 12 de novembre, l’endemà de la celebració del Dia del Solter, Alibaba va dir que els resultats de l’esdeveniment d’enguany estaven en línia amb els de l’any passat, sense oferir més detalls. Per primera vegada en 14 anys, ni Alibaba ni JD.com van publicar dades de vendes, ni volum brut de mercaderia, del Singles’ Day. Aquesta dada, la no publicació d’informació, és molt significativa, ja que fa preveure que les compres van caure en picat respecte del darrer any i no només pels efectes del confinament d’algunes grans ciutats xinesa, pel nou brot de covid, sinó per un canvi en les tendències de compres de la població.
Paral·lelament, aquest any, el Black Friday ha avançat la seva posada en marxa unes tres setmanes, amb expectatives de grans descomptes per generar interès i ansietat i després llançar les ofertes en determinats productes/serveis. Aquesta generació d’interès i ansietat, vers el consumidor, ha estat una bola de neu, que no permetia no entrar en l’allau d’ofertes, per part de les marques. El model del Black Friday es basa en la urgència (no n’hi ha per a tots), en el preu (més barat), la temporalitat (un temps limitat) i l’oportunitat (només podràs adquirir a aquest preu ara), apel·lant a allò més primari i irracional del nostre comportament com a consumidors.
Urgència, preu barat, temps limitat o preu ara i aquí, són conceptes marquetiniants negatius i el nostre subconscient així els rep i els processa. Algunes marques conscients d’aquesta predominança de sentiments negatius, opten per no participar en el Black Friday, o bé per reenfocar-lo, perquè aquests atributs negatius es traslladen directament a la marca. Serà interessant veure com les marques que realment participen en el Black Friday enfocaran en els propers anys aquesta negativitat. Veurem aproximacions noves de les marques cap als clients i cada cop menys marques voldran participar en el Black Friday. Segurament, l’ètica i la responsabilitat seran cada cop més valuoses com a actiu comercial.
En pocs dies veurem els números del Black Friday, que possiblement no oscil·laran gaire lluny del que ha passat amb els del Singles’ Day. La sobresaturació d’ofertes durant tot l’any fa pensar, en un primer moment, si realment són ofertes, descomptes o els preus, de bon principi, estan inflats de manera conscient, per fer picar el consumidor, fet que porta el consumidor a pensar que aquests descomptes no existeixen realment. Per altra banda, aquesta sobresaturació d’ofertes fa que aquestes jornades específiques de grans descomptes desapareguin, com pot passar amb les rebaixes, abans enfocades a l’endemà del dia de Reis o al primer de juliol, i que ara ja s’inicien setmanes abans d’aquests períodes històricament marcats al calendari, però que també s’estiren com un xiclet per allargar-les el màxim possible. Aquestes rebaixes actualment ja s’encadenen amb jornades com el Black Friday, el Ciber Monday o els descomptes de les fires corresponents. El model ja sembla donar símptomes d’esgotament extrem.