Abans dels 3 anys no és aconsellable que un nen petit estigui davant una pantalla. Els problemes amb l’entorn digital poden arrancar de petits, alerta la psicòloga de la Unitat d’Addiccions Comportamentals, Dominica Díez. «És molt important preservar l’ús de pantalles a les primeres edats». Poden sorgir problemes d’aprenentatge i emocionals, dificultats en el llenguatge, de visió i, més endavant, riscos cardiovasculars i obesitat.
Hi ha qui els hi planta una pantalla al davant «a la mínima que fan una rebequeria o per distreure’ls, i el que acaba passant és que aquest cervell perd interès per les coses que li haurien de ser normals i necessàries a la seva edat com jugar, relacionar-se, córrer o mirar contes». El món real li resulta avorrit, i en el món d’internet tot és més ràpid». Les pantalles són «xumets digitals, un cangur digital», comenta Díez, «en detriment del que veritablement necessita».
Alerta que durant els primers anys de vida és quan es realitzen el major nombre de connexions cerebrals. I internet ho trasbalsa.
Dels 4 als 6 anys la recomanació és estar-se un màxim de 30 minuts diaris davant una pantalla. «I si no és cada dia millor». Acompanyats i programes de qualitat. Dels 7 als 12 la recomanació és d’una hora diària com a màxim. A partir d’aquí s’ha de combinar la vida presencial i utilitzar les pantalles em mode oci com a complement.
Díez aconsella, així mateix, que el primer mòbil arribi als 12 anys però passat el primer trimestre de l’institut. «Mirem com va el primer trimestre i pot ser un bon regal de Nadal». Les estadístiques diuen que la gran majoria ja els té abans.
Més recomanacions: l’ordinador no ha de ser a l’habitació del menor, sinó en un espai comú de la casa, i n’ha de fer un ús supervisat i anar introduint dispositius digitals -mòbils, ordinador, tauletes- de forma progressiva. També tenir espais de qualitat preservats de pantalles. I insisteix: es pot gaudir de les eines digitals, jugar conjuntament, però també es pot anar a jugar a fora».
Això no vol dir, precisa Díez, que un menor no pugui fer deures amb la pantalla, però tenint clar que l’oci és un complement. Així mateix remarca que és important posar sentit comú i fer equilibris. Amb els mòbils sobretot. «És una eina de relació i tant perjudicial pot ser que el tingui abans del 12 anys com que estigui desconnectat del tot».
I una cosa més. La gestió de les pantalles per part dels adults influirà decisivament en com les utilitzaran els menors i joves. «Si un pare o una mare estan permanentment enganxats al mòbil o mirant sèries», el nen ho imitarà. En aquest cas «el model és molt més important que tot el que es pugui dir». Si un menor veu l’adult permanentment connectat al mòbil «pensa que el que hi passa és més interessant que no pas ell mateix».
