Elisabeth Cebrián (Vilanova i la Geltrú, 1971) ha participat durant dos dies en la trobada d'antigues integrants del Segle XXI. Amb la selecció espanyola de bàsquet, la pivot d'1,95 metres va ser medalla d'or en un europeu i dos cops olímpica, als jocs de Barcelona'92 i Atenes'04. Treballa a Munic, a la delegació per a Europa de la FIBA.

Com ha estat la trobada?

Ens ha fet molta il·lusió a totes, sobretot al grup que vam estar fa 30 anys a Manresa, perquè aquí és on va començar tot, i amb la gran feina de Francesc de Puig, clau que el Segle XXI continuï sent una aposta de la federació. Nosaltres vam quedar molt agraïdes, ja que la ciutat es va bolcar. Vam ser una gran família, amb els entrenadors, els delegats o els professors que hi havia a l'escola, tot i que jo anava i venia cada dia de Barcelona, atès que estudiava a l'Escola Suïssa.

El treball en els entrenaments era molt dur al Segle XXI?

Sí, però era necessari. Veníem de tot Espanya, jo de l'Hospitalet, i ens feia falta un salt de qualitat, ens van preparar bé per passar al bàsquet professional, amb bones instal·lacions i la preparació física idònia. Francesc de Puig era un entrenador exigent, però tenia la capacitat de ser una mica com un pare; els entrenadors, en bàsquet femení, han de tenir el que jo en dic un gen especial.

Les seves companyes encara recorden que a la residència de monges on vivien els donaven una dieta escassa. Ho ratifica?

Sí, i tant, passàvem una mica de gana! Amb una sopa i amb una truiteta a la nit, no en teníem prou i havíem fet algunes escapades a la cuina, ja de matinada; i un cop a mi m'hi van enganxar.