Poques conclusions futbolístiques es poden extreure de la victòria d'ahir a Valladolid per l'estat del terreny de joc de Zorrilla. Els castellans, que van pujar a mitjan juny, han tingut dos mesos per canviar la gespa però han esperat a fer-ho quatre dies abans que els visités el campió. Com a resultat, un camp de mines, un perill per a la integritat física dels 26 jugadors que van actuar ahir i una vergonya per a l'espectacle d'una lliga que vol viatjar als Estats Units però que té peus de fang, mai millor dit.
La conclusió que sí que s'extreu del desenllaç del partit és que a Ernesto Valverde el continua traint el seu esperit d'entrenador d'equip petit. Ahir, quan havia d'anar a resoldre el duel, va començar a perdre el centre del camp i el seu canvi va ser Arturo Vidal per Dembélé. El francès, elmillor en atac durant els 76 minuts que va ser al camp, va resoldre amb un gol i va ser rellevat per un jugador xilè que encara no sap on ha caigut. Mentrestant, a la banqueta, un Arthur que li podia donar més control. La justa intervenció del VAR anul·lant el gol de Keko no pot emmascarar que el quart d'hora final del Barça, ter-reny al marge, va ser per posar-se les mans al cap.
El terreny de joc va condicionar totalment un partit en el qual Valverde va decidir apostar des del principi per l'equip titular que tothom coneix i en què Sergio González va fer-ho per robar i sortir en ràpids contraatacs que s'havien de finalitzar com fos. Aviat es va veure que l'estat de la gespa era la pitjor per a Messi, ja que no podia arrencar com sol fer sense aixecar un tou d'herba. El temps que va trigar el Barça a adaptar-se al camp de patates el va aprofitar el Valladolid, tot i un xut perillós de Dembélé, per arribar en dues ocasions en el primer quart d'hora sobre la porteria de Ter Stegen. Primer, el porter alemany va haver d'enviar a córner un xut amb poc angle d'Enes Ünal, i després el català Alcaraz va rematar de manera més fàcil per al barcelonista.
A poc a poc, el Barça va anar situant-se millor damunt del camp. Amb Coutinho inserit a la zona ampla, lluny de la porteria, era Dembélé qui buscava els espais per intentar destrossar el lateral dret Moyano.
Els millors minuts
El Barça va viure els seus millors moments entre el final de la primera part i el principi de la segona. A l'equador del primer període, els blaugrana robaven a dalt i van crear fins a cinc ocasions clares a partir del minut 21. Primer, Dembélé va xutar desviat, abans que Rakitic errés una centrada per un sotrac al camp i novament el francès no centrés bé després de la millor acció de Messi en tot el partit, una deixada. Tot seguit, Suárez no va arribar a una pilota que va aturar Masip. El porter de Sabadell va desviar després un gran xut de Coutinho i, en plena allau, Calero va evitar una rematada de Piqué i Messi va llançar una falta massa alta.
La segona part va començar amb el mateix domini del Barça, però sense tant perill. Havia passat gairebé un quart d'hora de poca cosa quan va arribar el gol. Suárez va sortir de l'àrea i va fer una centrada a priori massa forta. Sergi Roberto, però, va salvar que l'esfèrica sortís per la línia de fons i va deixar la pilota morta perquè Dembélé, a sobrebot, superés Masip.
Perdent el nord
El més difícil ja estava fet. Tot seguit, Calero va evitar un contracop que era mig gol, però aleshores el Barça va perdre el mig del camp. L'entrada al camp de Duje Cop, molt mòbil, i de Keko va complicar la vida i el Valladolid va pressionar fins al final: primer va ser amb dues internades d'Óscar Plano, en una de les quals va arrencar una targeta a Piqué. Després, Jordi Alba va salvar una rematada de Keko i, tot seguit, Umtiti va salvar una centrada de Cop després d'una errada, de les moltes que va cometre, de Sergi Roberto.
Valverde ja havia introduït un perdut Vidal al camp i, tot i que ho va mig arreglar fent entrar un Malcom que va disposar d'un mà a mà que va resoldre Masip, en el lloc d'un Coutinho intranscendent, el domini era blanc-i-violeta. Olivas va avisar amb un cop de cap i, ja amb el descompte, amb Valverde fent entrar Munir per perdre temps, Cop va tornar a centrar sol per la banda d'un desaparegut Sergi Roberto i Keko, que abans ja havia fallat un gol cantat, va rematar al fons de la porteria visitant. Eufòria a Pucela, però l'àrbitre estava parat. Després d'un minut de deliberació de Mateu Lahoz a las Rozas es va veure que era fora de joc. Dos punts salvats que no esborren el fantasma d'un Valverde, ahir, covard.
