EL DESCANS A AREQUIPA, PER FI

En cap Dakar he desitjat tant arribar fins al dia de descans com en aquest. Pot ser que mai des de la primera etapa hagi viscut tanta l'intensitat com en aquesta primera part de la cursa. Hem aconseguit arribar cada dia, que ja és molt, però no hem tingut cap etapa plàcida. Cada dia, per tant, hem estat entre la sort i la desgràcia, sempre ballant en el límit, amb l'angoixa que això et provoca.

En la tercera etapa vam sortir apretant, desitjant atrapar el que és el nostre directe rival, Eduard Nikolàiev. Ho vam fer, ell estava encallat a les primeres dunes... Era la nostra gran oportunitat, i no vam comptar que nosaltres, poc després, també quedaríem encallats. Quasi bolquem! Ens vam haver de posar a treballar, a palejar, per intentar alliberar el camió. Quan Gerard de Rooy va donar el primer cop de volant per avançar es va quedar amb el volant a les mans. Mai no ho havíem vist, es va trencar! Quina mala sort. Però, pocs després, la fortuna va estar de part nostra: va arribar el camió d'assistència ràpida i va donar-nos el seu, de volant. Vam continuar, perdent uns minuts que ens despenjaven a la classificació, i, per acabar el dia, vam tenir una punxada.

En la quarta etapa vam sortir amb força, nova punxada i una despistada en la navegació, més un bugui que ens va bloquejar en un canyó estret. Vam perdre més minuts.

La cinquena etapa, la de divendres, era la més llarga. La sortida va ser a la platja, de dos en dos, barrejats els cotxes, els camions i els buguis. Pel que fa a nosaltres, vam sortir colze a colze amb Gerard Farrés. En els primers 5 km vam anar junts, però després ja el vam deixar enrere. Cap al quilòmetre 300 ens esperaven les dunes d'Ilo i tocava agafar embranzida des de baix per tirar-nos per sobre la cresta. Darrere, i a dins d'una olla, hi havia encallat un equip francès que intentava recuperar el seu cotxe. Àgilment, el que tenia la pala va saltar en contemplar el monstre que li venia al damunt. L'impacte va ser suficient per tal d'empotrar el cotxe encara més endins de la duna. Sempre que un vehicle es para per reparació o accident, el copilot és qui activa una alarma de GPS que envia un senyal als que s'estan apropant. El copilot francès no ho va fer. Tornàvem a estar, un cop més, parats. Més temps que perdíem. Abans del final del dia, una altra punxada, aquest cop a gran velocitat.

Hem passat el dissabte més tranquils, al campament que hi ha a Arequipa. Brabec, un pilot d'Honda, està trencant el domini de les KTM en motos. En cotxes, el Toyota d'Al-Attiyah va lluitant en solitari contra els Mini, i els Kamaz dominen en camions. En buguis, el manresà Farrés era el primer, però ara no està clar...