El Barça recupera el segon lloc abans de visitar el Girona

El Barça defensarà el segon lloc a la Lliga dissabte que ve a Montilivi contra el Girona. Va recuperar-li l’hegemonia després de guanyar el València en un Estadi de Montjuïc mig buit per 4-2. Els blaugrana van haver de remuntar un partit que se’ls havia torçat per dues errades greus de Ter Stegen i Araujo. Van capgirar l’1 a 2 del descans a la segona part a cop de córner i contra un València que s’havia quedat amb un jugador menys per l’expulsió del seu porter Mamardashvili.

Xavi no s’havia deixat ningú a l’alineació, conseqüent amb el propòsit d’acabar segons a la Lliga, amb l’entrada de Fermín —i no de Sergi Roberto— pel lesionat De Jong. I amb la insistència en Cancelo, immune als retrats de París i Madrid. No va semblar que el de Terrassa es volgués prendre els sis partits que li queden com una mena de pretemporada avançada. S’entén que hi ha diners per no deixar passar i la classificació per a la Supercopa d’Espanya, un títol que es considera menor però que, si es guanya, serveix per no tancar la temporada en blanc. I hi ha també l’interès d’acabar per damunt del Girona, un objectiu d’un valor intangible encara que es catalogui de mínims, però que el barcelonisme no hauria de menystenir. Perquè, engranat dins del City Group, la temporada del Girona podria no ser flor d’una temporada.

Hi havia interès per saber com respondria l’equip de tornada de les patacades de l’eliminatòria contra el PSG a la Lliga de Campions i contra el Reial Madrid a la Lliga espanyola, i després que Xavi es desdigués de la seva dimissió en diferit i que el president Joan Laporta li ho beneís i el ratifiqués a la banqueta.

Una frivolitat amb els peus de Ter Stegen havia anul·lat el gol inicial de Fermín que havia rematat de cap una centrada de Raphinha. Els blaugrana no estaven fent un bon partit, però tenien aixafat el València ben a prop de la seva àrea, situació que als de Baraja ja els devia anar bé perquè no concedien ocasions, més enllà de gol. I havien fet alguna incursió amb relatiu perill, com una de Peter Federico després d’una passada en llarg de Mamardashvili que va rematar fluix i desviat. Es podia pensar en una nit plàcida que es resoldria com un tràmit, una victòria d’ofici en una nit desavinent.

Però l’errada del porter alemany va estripar el guió i la trama va embogir. Araujo va cometre un penal estúpid, com l’expulsió del dia del PSG, i Pepelu va fer l’1 a 2. I en l’afegit, Mamardashvili va controlar malament una pilota cedida i amb avantatge i, en voler evitar el dríbling de Lamine Yamal, va tocar-la amb el braç fora de l’àrea. Va veure la vermella i el València es va quedar amb deu jugadors.

Tenien els blaugrana tota una segona part per capgirar el marcador. Va actuar Xavi des del vestidor estant. Va substituir Iñigo Martínez per Cubarsí, que tenia una targeta groga, i Sergi Roberto pel fràgil Christensen. Hi van influir menys que el gol de Lewandowski al cap de quatre minuts de la represa perquè semblava dur el partit a un desenllaç que s’intuïa inexorable.

Passaven els minuts, i els blaugrana jugaven instal·lats al mig camp contrari, però, incapaços de trobar espais, no aconseguien fer córrer ni l’esfèrica, ni els valencianistes. Xavi va fer entrar Joao Félix per Raphinha. I Pedri per Fermín, amb un quart d’hora llarg per jugar-se. Els blaugrana xutaven un córner rere l’altre. Fins a quinze, al final. Servien per fer sensació de perill i, qui sap si per animar la grada a fer una onada insòlita. Semblaven l’únic argument ofensiu.

La remuntada va arribar d’un córner i d’una mala sortida de Domènech que va aprofitar Lewandowski per fer el segon gol. Un doblet de gols tan desacostumat en el polonès com el gol de falta amb què va retrobar el hat trick.