«Als 19 anys vaig descobrir que estava embarassada de sis mesos»

La vida va canviar-li en qüestió d’hores als 19 anys. Miriam Oró (1998, Sant Vicenç de Castellet), creadora de continguts a TikTok i Instagram (@livelikemimi) va entrar a la consulta del metge preocupada perquè tenia la planxa inflada. Té antecedents familiars de càncer de pàncrees, que provoca una distensió de l’estómac, i va pensar que podia estar desenvolupant la malaltia. Va sortir-ne, sabent que estava embarassada de sis mesos. Sis anys després, viu amb el seu petit, l’Axel, a Gironella i comparteix bocins de la seva maternitat amb els seguidors a Internet.

Vas patir el que es coneix com a embaràs críptic, una gestació que, per diferents circumstàncies, passa desapercebuda fins als últims mesos. Com se’t va camuflar?

En aquell moment jo prenia pastilles anticonceptives. Em vaig haver de prendre antibiòtic, amoxicil·lina, i el metge que m’ho va receptar no em va informar que aquest medicament podia interferir en l’eficàcia de les anticonceptives. Honestament, jo tampoc em vaig llegir el prospecte. I van acabar fallant.

Vas tenir algun símptoma que llavors no va saber identificar i que, ara, amb perspectiva, pugui associar a l’embaràs?

Amb les anticonceptives, els meus períodes ja duraven poc. Durant la gestació, vaig continuar patint sagnats, per la qual cosa no vaig notar cap diferència. A més, va ser un bon embaràs sense nàusees o vòmits, de manera que tampoc vaig sospitar res. L’únic senyal, que em va passar desapercebut perquè havia començat a treballar en una residència, era el cansament. Poc abans d’anar a metge i saber el que m’estava passant, sí que és cert que em sentia molt inflada i vaig tenir restrenyiment... cosa que va fer que confongués els primers moviments del nen amb gasos.

Com vas descobrir-ho?

En pocs dies, vaig notar que em sortia una mica de panxa, però res exagerat. Llavors, la meva mare em va agafar i em va dir que estava preocupada pel que m’estava passant i que havíem d’anar al metge. A casa tenim antecedents de càncer de pàncrees i temíem que pogués ser alguna cosa per l’estil. I allà vam descobrir-ho.

Què va passar al centre mèdic?

Quan vaig arribar em van dir que m’havien de fer un test d’embaràs per descartar. I va donar positiu. Llavors la doctora em va fer preguntes per determinar com d’avançada podia estar la gestació. Vaig dir-li que feia dues setmanes que havia tingut el que pensava que era la regla, així que ella va dir-me que segurament estava de poques setmanes. Em van dir que si era així, hi hauria opcions per decidir si avortar o no. Vaig passar a una segona consulta, on amb una ecografia vam descobrir que estava de 25 setmanes, sis mesos.

Quina és la teva reacció?

Em quedo en xoc. Vaig desconnectar de la realitat, com si allò no m’estigués passant a mi. Només sabia que no volia donar-lo en adopció.

Com van ser els següents mesos?

Plens de proves mèdiques per posar-me al dia. També vaig haver de reestructurar la meva vida. Vaig centrar-me en els preparatius, però no ho havia assimilat.

Vas arribar a sentir-te estigmatitzada?

Els meus amics i família sempre m’han mostrat el seu escalf. Si bé és cert que, un cop va néixer el nen, la meva vida va canviar. I hi ha gent que un cop vaig tenir l’Axel, va ajustar-se al meu nou ritme, mentre que d’altres, s’han anat quedant pel camí. No han sabut entendre que les meves noves dinàmiques.

En quin sentit?

Coses que potser feia sis mesos, quan no sabia que estava embarassada, em semblaven bons plans, ja no ho eren tant. M’havia trobat amb situacions d’anar a un concert, perquè al final tinc la sort de tenir gent que es pot fer càrrec del nen en un moment donat, i allà, no gaudir. Em sentia mala mare per no estar amb l’Axel.

Com vius ser mare jove?

En molts moments et sents un «bitxo raro». Per una banda, soc l’única de les meves amigues que és mare. En determinats moments, quan tinc inquietuds sobre la criança, sento que allò que els hi explico ho senten com una cosa abstracta. Per un altre costat, amb les mares de l’escola puc compartir la maternitat, però soc conscient que des d’una perspectiva diferent, perquè el meu moment vital és un altre. Però amb els anys t’hi acabes adaptant i acabes entenent que cadascú té la seva realitat.

Dista de ser mare a altra edat?

Hi haurà coses que seran més fàcils a unes edats i coses que seran més fàcils a d’altres, però les necessitats dels nens en cada etapa vital són les mateixes, encara que la mare en tingui 19 o 40. Sí que és cert que, potser no sempre has assolit els teus objectius professionals i potser estàs estudiant o no tens encara la feina que volies. Potser, fins i tot com en el meu cas, no tens parella i no és una cosa que estaves buscant. Però no és tan diferent.

La teva vida ha seguit la trajectòria que plantejaves abans de saber que estaves embarassada?

Els nens creixen. El meu fill ara necessita una atenció que no és la mateixa que requeria quan va néixer. I arribarà un moment en què serà una persona adulta que farà la seva vida i quan jo miri la meva trajectòria vital, no vull pensar que vaig deixar de fer coses que per a mi eren importants. Per exemple, sempre havia volgut estudiar psicologia, i vaig decidir fer la carrera. No volia que el motiu de no fer-la fos quedar-me embarassada.

Ha estat com t’imaginaves?

No, no ha sigut de la manera i amb el temps que m’ho imaginava, però volia que tot plegat també fos una lliçó de vida per a l’Axel. Sempre has de tirar endavant i lluitar pels teus objectius. 

Què et motiva a compartir aspectes de la teva vida a les xarxes?

Si hi ha alguna persona que se sent perduda o, poc acompanyada, o no sap com fer-ho, potser necessita vídeos com els meus per sentir-se inspirada. M’omple rebre missatges de gent que m’escriu i em comparteix que gràcies als meus vídeos ha provat alguna cosa que he recomanat. Fins i tot he rebut comentaris de persones que m’han explicat que també han viscut embarassos críptics i que no en parlen mai amb ningú, però han sentit la necessitat d’explicar-m’ho. Tot el que faig té sentit per coses com aquestes. 

El teu perfil més popular és a TikTok.

Vaig obrir-me’l amb la pandèmia. Vaig començar amb balls, però un dia vaig decidir parlar sobre ser mare. Aquell vídeo va despuntar perquè a molta gent va impactar-li que fos tan jove. Llavors no era tant costant com ara.

De fet, aquí, més d’una vegada algun usuari t’ha deixat algun comentari opinant que el nen «t’ha enlairat la vida». Què els respons?

Que estan equivocats. Primer perquè no puc comparar com hagués sigut la meva vida ara amb 25 sense haver tingut un nen amb 19. No sé on estaria ara mateix si no m’hagués quedat embarassada.

També fas vídeos on parles de coses bàsiques com l’alimentació que porteu a casa o el teu dia a dia. Per què aquesta tipologia de vídeos o no d’altres?

A les xarxes ensenyo qui soc jo, i no tindria sentit que parlés de temes com viatges si jo estic tot el dia a casa meva fent de mare, portant una casa, treballant i estudiant. Parlo del que em sento còmoda i fins on puc arribar. Per exemple, no soc nutricionista, per tant, puc mostrar-te una recepta o dir-te el que mengem a casa, però sempre des de la meva perspectiva.

Subscriu-te per seguir llegint