Una residència artística a Moià aprofundeix en la història de les treballadores tèxtils de la Catalunya Central

Ana Castaño és una veïna de Moià que, amb 15 anys, va emigrar de la població de Ronda (Andalusia) amb la seva família cap a Catalunya. Això va passar als anys seixanta, un moment en què a la capital del Moianès hi havia unes cinc empreses tèxtils. Castaño va començar a treballar a una d'aquestes fàbriques on va conèixer el seu marit i va formar una família. Aquesta testimoni ha inspirat l'artista andalusa María Rosa Aránega en el marc de la residència artística que està fent a Moià amb l'objectiu d'aprofundir en la memòria oral, el feminisme i la història de les dones treballadores de les fàbriques tèxtils. La residència culminarà amb la inauguració d'una exposició aquest dissabte amb una vintena de dibuixos sobre paper i tela.

La residència artística, que va arrencar el 22 d'abril, s'està fent a l'espai de pensament crític i creació artística A Cobert i culminarà aquest dissabte amb la presentació de l'exposició 'Amnèsia per Abundància'. La beca de residència, que porta per nom Teixir memòria, és un programa que impulsa la creació artística a través del diàleg entre història i memòria col·lectiva. Durant el mes d'investigació a Moià, l'artista María Rosa Aránega ha escoltat testimonis orals d'extreballadores de les fàbriques Cal Comadran i Industrial Ausetana, ha consultat documents històrics de l'arxiu de Moià i també bibliografia i articles periodístics sobre les vagues i el sindicalisme a la Catalunya Central.

En una entrevista a l'ACN, Aránega valora molt positivament l'experiència "immersiva" que ha tingut a Moià. Explica que sigut un "camí" per conèixer no només la importància del sector tèxtil a Catalunya i la seva importància dins la lluita obrera, sinó també "la memòria de les dones treballadores i, molt especialment, les que van emigrar des d'Andalusia".

L'artista ha produït una vintena de dibuixos amb grafit i els suports de paper i teles de cotó, el material que es fabricava a les fàbriques. L'estil d'Aránega es caracteritza per transformar sobre el paper fotografies reals sobre la vida a les fàbriques. En alguns casos, a més, posa l'accent en lemes o frases de l'època, com ara 'Associació o mort'.

Una mirada externa per parlar de la memòria col·lectiva

Aquest era el primer cop que Aránega viatjava a Catalunya i, per això, diu que la seva era una mirada "completament externa", ja que no coneixia Moià ni tampoc la situació del sector tèxtil. "Ha sigut com un doble recorregut coneixent el sector i el territori", explica. De fet, admet que allò que més li preocupava era parlar d'alguna cosa amb la qual "no hi tenia connexió". Un temor que s'ha dissipat després de conèixer Ana Castaño -extreballadora tèxtil que va emigrar d'Andalusia-, un testimoni que ha tingut un paper clau en el procés creatiu. I és que, segons explica l'artista, ha estat un punt de connexió que li ha permès "construir un relat a partir de la seva memòria oral".

L'artista diu que també ha aprofundit en el sentiment de "desarrelament" que tenen molts ciutadans d'Andalusia que van haver d'emigrar a Catalunya per trobar un futur millor. "El relat de molta gent és que tenen una profunda nostàlgia però són conscients que no poden tornar a la seva terra. Aquí hi he trobat una manera de retratar el desarrelament que provoca la violència estructural i política que pateixen algunes regions", apunta. Durant la seva investigació, Aránega també ha trobat molts punts en comú entre Andalusia i Catalunya: "són regions cosines germanes". I ha assegurat que li agradaria molt poder continuar treballant a Catalunya i aprenent el català.

El resultat de la residència és una exposició que s'inaugurarà aquest dissabte a Moià. La mostra és un viatge a través de les indústries tèxtils catalanes destacant el seu paper com a precursores del moviment obrer i subratllant les narratives femenines de comunitat i treball. L'obra posa de manifest la importància de la immigració, especialment andalusa, en el creixement econòmic de la regió i convida el visitant a reflexionar sobre les implicacions socials, polítiques i culturals del sector tèxtil.

Activitats paral·leles a la residència artística i l'exposició

Nerea Campo, directora d'A Cobert i comissària de l'exposició, explica que la temàtica de la memòria històrica relacionada amb el passat tèxtil de Moià ja l'havien treballada anteriorment. Creu que "moltes vegades, quan pensem en la història, pensem en coses llunyanes però, en canvi, tenim memòria viva molt a prop nostre de mare i àvies que tenen uns testimonis molt valuosos". Per tot plegat, van pensar que la temàtica de la residència era molt adient perquè la majoria de joves desconeixien aquell passat.

A Cobert ha programat un extens programa d'activitats associades a l'exposició com ara tallers multidisciplinaris per a joves, trobades per a compartir records entre la gent gran o passejades col·lectives per cartografiar records a la capital del Moianès. Campo ha dit que l'objectiu final de totes les accions que organitzen a Moià és "cohesionar" i que "hi hagi teixit social al poble al voltant de les pràctiques artístiques".