Manresa desencalla el sòl industrial

Les obres que acaben de començar al futur polígon del Pont Nou II posen al mercat 168.000 metres quadrats després de dues dècades sense oferta de Manresa

Mémora, la primera empresa en instal·lar-se al polígon, en adquirir 4.000 metres quadrats a l’Ajuntament

Terrenys que s'urbanitzaran al polígon Pont Nou

Terrenys que s'urbanitzaran al polígon Pont Nou / Mireia Arso

Carles Blaya

Carles Blaya

Vint anys després de l’última operació que va permetre a la ciutat guanyar sòl industrial, amb la inauguració del polígon dels Dolors, Manresa torna a ampliar el seu sòl industrial disponible. El nou polígon del Pont Nou comença aquests dies el seu període constructiu, que s’allargarà fins a començaments del 2026. Aleshores, la ciutat haurà crescut en 168.000 metres de sòl industrial, en un espai total de 300.000 metres quadrats. A més, Manresa haurà guanyat una nova entrada pel sud-oest.

El del Pont Nou II és un projecte estratègic desencallat l’any passat després de dues dècades de romandre a la carpeta d’afers pendents de la ciutat. Una operació que ha de donar resposta «a les empreses locals que volen créixer i a les que volen venir de fora», celebra l’alcalde Marc Aloy, i que desenvolupa l’11% del sòl industrial planificat a la ciutat (comptant el que ja està disponible, als polígons de Bufalvent, Dolors, Pont Nou I i Comtals I, i el que està pendent de desenvolupar: als Comtals II, al Parc Tecnològic i als terrenys de l’antiga factoria de Pirelli, «que algun dia hauran de tornar a tenir ús industrial», diu Aloy). En conjunt, doncs, 168.000 metres quadrats que equivalen al 14% del total de sòl industrial ja consolidat (el disponible) i al 46% del que queda per desenvolupar. Tot plegat, en un total de 20 parcel·les (tres de les quals, de propietat municipal) d’una superfície d’entre 3.000 i 24.000 metres quadrats.

El sòl industrial planificat de Manresa ocupa una superfície de 2,7 milions de metres quadrats, dels quals 300.000 es desenvoluparan «ara, de cop», resumeix Aloy.

Tercer polígon de Manresa

El futur polígon esdevindrà el tercer espai industrial de la ciutat per superfície, després del de Bufalvent (548.000 metres quadrats) i Els Dolors (358.000), i per sobre dels prop de 47.000 dels Comtals II (també pendent de desenvolupar des de fa dues dècades) i dels 47.000 del Parc Tecnològic, que també està a punt d’entrar en la seva fase d’obres.

Un projecte global

Tal i com es va presentar públicament en el seu moment, el projecte contempla no només un increment de superfície a la ciutat per destinar a usos industrials, sinó també el reordenament urbanístic de la zona del Congost. Així, la planificació del nou polígon preveu una nova avinguda, que ha de convertir-se en una nova porta d’entrada a Manresa des de l’Eix Tranversal i fins a la plaça del Mil·lenari. Una nova entrada que connectarà l’Eix Transversal i l’Eix Diagonal «amb el centre històric», com va detallar ahir l’alcalde Marc Aloy durant la presentació de l’inici d’obres. El nou vial travessarà el polígon i passarà per darrere del pavelló del Nou Congost, el camp de beisbol i l’estadi municipal de futbol, per anar a connectar al Pont del Congost.

El nou vial vertebrarà el polígon i la zona esportiva, la qual es dotarà de millores en l’accessibilitat, així com també ho faran les empreses del polígon actual de Pont Nou I. També es crearà una nova zona verda a l’entorn del nou accés des de l’Eix Transversal i es promouran nous itineraris per a vianants i ciclistes per enllaçar la ciutat i l’Anella Verda.

En conjunt, l’obra ha de suposar la construcció de 72.000 metres quadrats de nous vials, 45.000 de zona verda i 15.000 d’equipaments. L’operació preveu també un aparcament amb 124 places i 470 places més als nous carrers, un espai que es preveu que funcioni com un «aparcament dissuasori» a la nova entrada de la ciutat, apunta Aloy.

Les obres contemplen accentuar la sostenibilitat ambiental del projecte, ja que, entre d’altres, es preveu incorporar els torrents de l’entorn a les noves zones verdes del polígon per garantir l’emmagatzematge d’aigua pluvial.

Les obres, en tres (quatre) fases

Les obres es faran per fases. En la primera, que s’allargarà aproximadament fins al desembre d’enguany, es treballarà sobre terrenys no urbanitzats per tal d’executar els carrers del polígon i el primer tram de la nova avinguda des del nou accés a l’eix Transversal. També s’executaran obres a les línies elèctriques al voltant del pavelló del Nou Congost.

Així mateix, en paral·lel a aquesta primera fase, aquest estiu (entre juny i setembre) es farà el col·lector per conduir les aigües pluvials al carrer d’accés al pavelló del Nou Congost des de la Carretera de Sant Joan i s’habilitarà un accés provisional a la zona esportiva des de l’estadi municipal de futbol.

Pel que fa a la fase 2, s’executarà entre desembre de 2024 i maig de 2025 i se centrarà en el soterrament de les línies elèctriques i en l’ampliació de la vorera del carrer de la Lemmerz. A la vegada, es posarà en funcionament el primer tram de la nova avinguda i el nou enllaç a l’eix Transversal.

I pel que fa a la tercera i última fase, que s’executarà entre maig de 2025 i gener de 2026, s’actuarà a tota l’àrea del polígon per tal de deixar-lo a punt per acollir empreses i s’acabarà de construir la nova avinguda fins a l’alçada del camp de beisbol.

Faltarà només un darrer tram fins a trobar la Carretera de Sant Joan, a l’altura del Pont del Congost, que es farà «en un projecte paral·lel que ja s’està redactant, perquè aquest petit tros es troba fora del Pla Parcial», precisa l’Ajuntament.

«Les afectacions a la mobilitat en els vials existents del sector de la Plana del Pont Nou i de la zona esportiva del Congost s’aniran informant degudament la ciutadania i als empresaris de la zona a mesura que es produeixin», avança l’Ajuntament, que explica que ja s’han fet trobades amb el teixit empresarial per explicar el calendari d’execució i les afectacions i s’han establert «canals de comunicació que estaran vigents durant tot el procés d’obres».

Una obra de 20 milions d’euros

La construcció del Pont Nou II té un cost previst d’uns 20 milions d’euros, 17 dels quals per a les obres que ja han començat i 2,7 milions per al trasllat de les línies elèctriques, la modificació de les línies de mitja i baixa tensió, el subministrament elèctric i la xarxa d’abastament d’aigua. D’aquest total, l’Ajuntament de Manresa n’aportarà 6,8 milions: 2,7 milions per a la nova avinguda, i 4,1 milions per a la urbanització que ha d’assumir com a propietari de tres parcel·les del sector.

Mémora guanya espai

De les quatre parcel·les de què disposava inicialment l’Ajuntament al nou polígon, una ja ha estat venuda. Es tracta de prop de 4.000 metres quadrats que ha adquirit Mémora a tocar de les seves instal·lacions actuals. Una venda que ha suposat l’ingrés de 170.000 euros per a l’Ajuntament, i, a més, ha permès al consistori rebaixar la xifra inicial prevista d’inversió en la urbanització del sector, que era de 5,1 milions, als 4,1 milions que preveu ara.

A més d’aquesta parcel·la, l’Ajuntament en disposa de tres més, una de 4.900 metres quadrats, una de 13.500 metres quadrats i una tercera de 24.300 metres quadrats. Aquestes dues, adjacents, permetrien la seva venda conjunta per a un projecte empresarial que requerís disposar de fins a 40.000 metres quadrats de sòl. També es permeten agrupacions d’altres parcel·les, de manera que es garanteix, afirma l’Ajuntament, que el nou polígon garanteix encabir grans empreses.

Marc Aloy celebra el desencallament d’aquest polígon, que retorna la ciutat al mercat industrial català després de dues dècades sense poder-hi competir per manca d’espai. «Era un compromís adoptat com a Govern, ja en el mandat anterior», destaca Aloy. El regidor d’Empresa, Turisme i Coneixement, Joan Vila, posa en valor el fet que el nou polígon «és una oportunitat per al desenvolupament econòmic de la ciutat», i apunta que ja hi ha empreses interessades en ubicar-se a l’entorn, sense donar-ne detalls. «Tot el que sigui sumar metres quadrats de sòl industrial a la ciutat ens aporta valor», apunta el regidor.