«El Baxi competeix contra tothom i serà un compromís perillós»»

Només va ser vuit partits a Manresa el 2019, però diu que l'experiència li va ensenyar moltes coses. El mallorquí Sergi Garcia (1997) va ser decisiu en la victòria andorrana d'enguany al Congost i pretén ser-ho demà davant del seu exequip.

Com es troben, després de la important victòria de dimecres a Fuenlabrada?

Era un triomf necessari en un any de molts alts i baixos. Hi ha hagut partits en què crèiem que guanyaríem i no va ser així, i d'altres en què va passar el contrari. Estem contents i ens hem de concentrar per preparar el xoc contra el Manresa, amb qui estem gairebé igualats. Si volem mirar amunt, l'hem de tirar endavant.

Dimecres van perdre el pivot Dime. Una lesió més en una temporada molt dura en aquest aspecte.

Aquest any, entre el virus, les lesions d'alguns jugadors i viatges que hem hagut de repetir per virus d'altres equips hem tingut moltes complicacions. Però ens hem enfortit i els que estem bé ho afrontarem al cent per cent.

Tot aquest tragí de viatges i de partits acumulats pot explicar l'alt nombre de lesions que han tingut?

No sabria dir fins a quin punt, però influeixen segur. Tenir el cap centrat en aquestes coses fa que ho acabis pagant.

Quedar fora d'Europa la setmana passada va ser una mala notícia, però els pot aclarir el camí per centrar-se més en la lliga?

Va ser un cop fort no haver entrat als quarts de l'Eurocup, però vam competir fins al final i en vam quedar fora pel bàsquet average. Tindrem menys viatges i menys càrrega de partits, més temps per preparar-los i segur que els tocats tindran més temps per recuperar-se.

Tenen tota la plantilla immunitzada de covid, després del brot de la tardor?

Encara n'hi ha alguns que no, però està tot bastant controlat. Jo la vaig tenir i ho vaig passar malament, però al final ens en vam sortir. Vam estar unes tres setmanes per posar-nos a to. El problema és que vam ser tants els que vam passar la malaltia, que vam haver de tornar a començar de zero.

Com se sent, en la seva primera temporada a Andorra?

N'estic content. Sempre vols fer més coses, però estic creixent com a jugador i he d'estar satisfet de la passa endavant després d'uns anys amb menys participació en el joc.

A més, ha estrenat internacionalitat. S'ho esperava?

No m'ho pensava, però la feina no ha passat desapercebuda. Em sento agraït de participar amb la selecció. No se sap mai si hi pot haver continuïtat, però sempre està bé que es vagin fixant en tu.

Fa dues temporades va jugar vuit partits a Manresa, cedit pel València. Quin record en té?

Va ser molt bo. Era l'any en què l'equip tornava a l'ACB i va fer una gran campanya. Vaig poder viure els partits al Nou Congost amb l'afició de Manresa donant suport i la vaig sentir molt a prop. És un club que viu el bàsquet, que fa les coses molt bé i està duent a terme un projecte amb Pedro Martínez que segur que els fa créixer.

Tot i que va entrar a l'equip en una dinàmica descendent per culpa de les lesions, quin aprenentatge en va treure?

Vaig anar-hi per això, perquè tenien baixes i necessitaven jugadors de rotació. Em vaig sentir orgullós que es confiés en mi per afrontar uns play-off que feia més de vint anys que no jugaven.

Quina sensació va tenir tornant enguany amb el pavelló buit?

Crec que mai no havia guanyat a Manresa fins aquest any, i un dels motius era pel públic. És una de les aficions que incomoda més el visitant i és complicat de jugar-hi en contra.

Després de Manresa va anar al Baskonia i va ser-hi campió de lliga. Com va viure-ho?

La dinàmica de tot l'any no era bona fins a l'aturada per la covid. Vam canviar d'entrenador, no vam ser a la Copa, però poder jugar a la bombolla de València ens va permetre començar de zero. Ens vam posar les piles i renovar la mentalitat va provocar que en la tornada als entrenaments ens ajuntéssim com a equip. Que arribés Ivanovic i canviés la dinàmica ens va donar la lliga.

Tornant al partit que vostè va jugar a Manresa enguany, va ser molt decisiu amb tres triples al final. Va ser un dels millors des que juga a l'Andorra?

Aquest any, per a mi, el més important no és fer xifres, perquè se'm demanen altres coses, però va ser un partit dur, amb moltes baixes. Vaig fer una passa endavant i els triples del final ens van donar una distància suficient per guanyar. Que no hi hagués públic ens va anar molt bé.

Pedro Martínez ha dit en la prèvia del partit que aquell dia l'Andorra els va superar tàcticament i els va anul·lar les seves qualitats. Pensa el mateix?

No va ser un dels seus millors partits, en un any en què ho estan fent molt bé. Tot i així no van jugar pas malament. Diumenge ens espera un compromís perillós perquè ells competeixen contra tothom i cal vèncer per superar-los. S'han reforçat i intentarem aturar les seves millors virtuts.

Sembla que hi ha un forat a la classificació entre el setè lloc del Joventut i el vuitè, pel qual lluiten Baxi, Unicaja, Andorra i potser Saragossa. El partit de diumenge compta doble?

Sí, tot i que falta encara molt. Aquests equips ho estan fent molt bé i superar-ne un d'ells seria important.

Ibon Navarro té fama de ser un entrenador que sap contrarestar el joc dels rivals. Des de dins, el percep així, el seu tècnic?

És un entrenador defensivament molt bo. Des d'aquest punt pots crear. Sempre que m'he enfrontat a l'Ibon m'he trobat adversaris molt incòmodes i aquest any hi ha hagut equips a qui els ha costat més atacar, quan han jugat contra nosaltres.

Com els aniria bé que fos el partit de diumenge?

Que hagin fitxat Ferrari o Janning [amb qui va ser campió de lliga a Vitòria] els permet obrir més la pista. Tot i això, la plantilla era completa des de l'inici, amb jugadors difícils de defensar. Ells tenen molta experiència però provarem d'explotar les nostres virtuts

Es veu molt temps a Andorra?

Tinc un altre any de contracte i això em fa estar tranquil. Tornar-me a sentir protagonista del joc em fa estar content. Al club em sento com a casa i ara només em preocupa defensar aquesta camiseta.