VÍDEORESUM | El Barça s'estimba abans de fer cim

Els últims partits ja havien estat un avís per al Barça. L'equip guanyava, però arribava als finals just de gasolina. Davant del Getafe i contra el Vila-real va patir per tancar sengles victòries. L'esforç dels últims mesos l'està notant una plantilla curta a qui ahir li va faltar espurna en molts minuts de la segona meitat. Segurament la derrota és un resultat massa gruixut pels mèrits blaugrana, però la lliga, i la vida, són dures i les errades es paguen. Ahir, les imprecisions de Mingueza i Piqué van ser aprofitades per un rival que té pólvora a dalt i que es va venjar de l'eliminació in extremis a la Copa. A més, el fet de perdre, i ni tan sols empatar, provoca que el Barça ja no depengui d'ell mateix per ser campió.

Koeman va decidir ahir donar descans a un Pedri que en els últims partits ja donava mostres d'estar esgotat per una intensa primera temporada a la màxima categoria i va apostar pel múscul d'Ilaix. El Granada va voler contrarestar el dibuix dels blaugrana amb una defensa de cinc i amb tres davanters, amb la qual cosa tenia potencial als dos extrems del camp, però deixava massa sols Herrera i Eteki per crear joc. Per això, en els primers 45 minuts gairebé no van aconseguir enllaçar cap jugada trenada.

El Barça va dominar tota la fase inicial. Als vuit minuts, una bona combinació va acabar amb una passada enrere de De Jong a Messi quan tenia Ilaix en millor posició. Durant els minuts següents, als blaugrana els va costar travessar el mur andalús, però quan ho va fer va ser amb brillantor. Ilaix roba una pilota i la passa a Messi. Aquest combina amb Griezmann qui, amb un gran moviment, es regira i torna la pilota a l'argentí, que afusella Aarón amb un tret dur .

Domini absolut

Malgrat que el conjunt de Diego Martínez va poder empatar tot seguit, amb un tret escarransit d'Herrera després d'una pèrdua de Busquets, i d'una arribada al minut 39 de Soldado, que va salvar Umtiti, ahir relleu de Lenglet, el domini del Barça fins al descans va ser absolut. Els locals robaven molts pilotes en les sortides de l'adversari i van poder sentenciar en el quart d'hora final. Primer, va ser en una centrada de Sergi Roberto, que va enviar l'esfèrica a l'únic lloc de l'àrea on no hi havia cap company. Després, la millor oportunitat, amb una passada a l'espai de Busquets que Messi va parar bé abans d'encarar Aarón. El seu xut va ser desviat mínimament a córner pel porter valencià. Fins a la mitja part encara hi va haver una rematada d'Umtiti en un córner i una centrada de Messi a ningú. El Barça no havia meravellat, però l'1-0 semblava curt pel que s'havia vist damunt del terreny de joc.

Res de l'inici de la segona part feia pensar que tot acabaria com va acabar. El duel era un rondo davant de la porteria d'Aarón, que va veure com Griezmann errava una mitja volta amb la dreta després d'una combinació Umtiti-Ilaix. Soldado va avisar en una contra en què no va xutar quan ho tenia tot a favor, però en els següents minuts el Barça hauria pogut sentenciar, sobretot en arribades a l'espai de Sergi Roberto, que o bé rematava desviat, o bé no arribava a les passades per poc.

Dos cops duríssims

Tot semblava controlat quan Diego Martínez va fer entrar el veteraníssim Jorge Molina, que va acabar sent decisiu. L'atacant valencià va regirar-se en una jugada sense aparent perill amb Umtiti i va enviar un canvi de joc fàcil de tallar. Però Mingueza es va perfilar malament, Sergi Roberto no va arribar a tancar i Machís va afusellar un Ter Stegen que fa uns quants dies que no és tan salvador. A més, tot seguit, el col·legiat va expulsar Koeman per una enganxada amb el quart àrbitre.

El Barça es va posar nerviós i la circulació ja no era la mateixa. De tota manera, els partits es decideixen per detalls. Al minut 77, Piqué, amb el taló, va evitar en voler rematar que la pilota arribés a un De Jong tot sol que hauria marcat el 2-1. Dos minuts més tard, el mateix central va calcular malament una centrada d'Adrián Marín i va permetre que Molina fes el segon. Hi havia temps per remuntar, però no cames. El Barça es va estimbar prop del cim. Ara ha de tornar a escalar sense tant temps i sense cap marge d'error.

L'equip de Koeman necessita una ensopegada del Reial Madrid, a qui fins i tot podria fer campió

A ulls dels aficionats blaugrana pot ser tan decebedora una derrota ahir contra el Granada com ho hauria estat un empat. Però la realitat diu que hi ha una gran diferència, per afrontar els cinc partits de lliga que falten, entre un resultat i un altre. De fet, el gol de Jorge Molina provoca que els blaugrana ja no depenguin d'ells mateixos per ser campions. Podrien guanyar tots els partits, inclòs el que té a casa contra l'Atlètic de Madrid, però si el Reial Madrid fa el mateix, serien els blancs els que revalidarien el títol.

D'aquesta manera, els blaugrana es veuen obligats a vèncer a València diumenge sabent ja el resultat dels seus adversaris, el de l'Atlètic a Elx, el del Madrid a casa contra l'Osasuna i del del Sevilla rebent l'Athletic de Bilbao. La jornada decisiva, però, pot ser la del 8 i 9 de març. Hi haurà un Barça-Atlètic de Madrid al Camp Nou i un Reial Madrid-Sevilla a Valdebebas. Els blaugrana necessiten vèncer, però si també ho fan els blancs, aquests serien els nous líders del campionat a falta de tres jornades. Després d'aquest partit, el Barça ha de visitar el Llevant, rebre el Celta i acaba a Eibar. El Madrid, per la seva banda, haurà de visitar el Granada, botxí del Barça ahir, i l'Athletic de Bilbao i acaba rebent el Vila-real, un calendari gens senzill. L'Atlètic rebrà la Reial Societat i l'Osasuna i visitarà el Valladolid per finalitzar el torneig i el Sevilla jugarà a casa contra el València, viatjarà a Vila-real i acabarà al Pizjuán contra l'Alabès.