Estar a les envistes del primer equip femení del FC Barcelona no era sinònim d’albirar un futur professional per a les futbolistes que es forjaven al filial blaugrana, la primavera del 2006. Per això, aleshores, després de quatre temporades preparant-se per accedir a l’elit del futbol estatal i havent debutat a la Superlliga, la denominació que es donava llavors a l’actual Primera Iberdrola, la navarclina Pilar Puig, amb 19 anys, va haver d’afrontar un dolorós dilema: triar entre els estudis o una hipotètica carrera futbolística.
«El meu joc no va ser fluid el curs esportiu 2005-06, no em sentia còmoda al camp. Pel fet de militar al filial del Barça, em generava massa pressió o autoexigència. Oferia un nivell molt alt en els entrenaments, però després no expressava el mateix en els partits», detalla Pilar Puig. Tot i això, el seu tècnic, Ramon Torné, li va mantenir la confiança i l’entrenadora del primer equip, Natalia Astrain, la va convocar per jugar tot un seguit d’amistosos posttemporada al costat de Melanie Serrano, Vicky Losada i la mexicana Maribel Guadalupe Domínguez Marigol.
El FC Barcelona li va oferir la renovació com a jugadora del filial integrada de ple en la dinàmica del primer equip. La decisió va ser difícil, però Pilar Puig es va decantar per cursar el Cicle Formatiu de Grau Superior en Higiene bucodental que s’oferia a l’escola Joviat. «Es va imposar el seny. Aleshores, no cobraven res, ni tan sols una compensació per les despeses de desplaçament per anar a entrenar-se. Ara, a vegades, penso que potser hauria hagut d’ajornar un any l’inici dels estudis i acceptar la proposta del Barça». «En el context actual, no hauria dubtat gens a aprofitar aquella oportunitat única», rebla la navarclina.
Així doncs, aquella llunyana primavera del 2006 es va determinar que el futur futbolístic de la davantera bagenca no seria a l’elit estatal, un fet que no li ha impedit bastir una vasta i fructífera carrera que, setze anys després, escriu el darrer capítol.
Josep Puig, el pare, li va «transmetre la passió pel Barça», però la dèria pel futbol és inherent a la navarclina. «Des de ben petita, recordo que només volia sortir al carrer a jugar amb la pilota», rememora. Dos arbres del carrer Serra del Cadí, ben a prop del llac, van convertir-se en la porteria on Pilar Puig va adquirir l’hàbit de marcar gols, amb el seu germà Josep assumint el rol de sofert porter.
Hi ha dues nenes a l’altre equip!
La insistència de la navarclina va vèncer les reticències inicials de la mare i, la tardor del 1994, Pilar Puig i Laura Ricardo es van integrar als equips formatius del CF Navarcles. «Els primers aprenentatges me’ls va transmetre el tècnic Ferran Massafret», emfasitza Pilar Puig. «El primer exercici ja vam competir. Jugava de lateral per la dreta. Vam tenir una bona acceptació dins l’equip. Fins i tot, alguns jugadors, que també eren companys de classe, ens van animar a apuntar-nos. Això sí, partit rere partit, alguna persona vinculada amb l’oponent articulava l’expressió ‘Hi ha dues nenes a l’altre equip!’».
Al cap de dues o tres temporades, Puig es va començar a sentir «infravalorada» i es va adonar que «podia destacar i jugar més en un equip configurat només per nenes». Per això, va acceptar la proposta del tècnic navarclí del FF Torroella Joan Antoni Navarro i es va incorporar al conjunt de futbol 7 del degà del futbol femení bagenc. Laura Redondo va seguir el mateix camí i la ubicació de Pilar Puig com a davantera va propiciar la seva eclosió com a golejadora. «Amb la Laura, conformàvem una davantera temible i els primers exercicis vam marcar una cinquantena de gols per temporada cadascuna», relata la navarclina.
Del CE Sabadell a la Superlliga
La progressió de Pilar Puig va propiciar el seu fitxatge pel filial del CE Sabadell, un dels impulsors de la Lliga Nacional Femenina, la temporada 2002-03. Aquell exercici es va iniciar l’època daurada de la secció de futbol femení del club arlequinat. «D’aquesta etapa, recordo una nena de menys de deu anys que jugava a futbol 7 al club i que ens venia a veure sempre: Alexia Putellas», revela.
El curs esportiu 2003-04, el primer equip femení del CE Sabadell es va proclamar subcampió de la Superlliga i de la Copa de la Reina. La temporada següent, amb 17 anys, Pilar Puig va debutar a la Superlliga. «Vaig jugar vuit o nou partits a la màxima categoria, aquell exercici», assenyala. L’estiu del 2005, Josep Colomer, director del Campus Nike (Andorra), la va incitar a incorporar-se al filial blaugrana.
Un referent a casa nostra
Després de deixar enrere el somni de jugar al Barça, Pilar Puig va aterrar a l’incipient projecte liderat per Eli Viva al CE Manresa. Les blanc-i-vermelles havien assolit l’ascens a Primera Catalana el primer curs en què competien i el segon, amb Pilar Puig «com a màxima golejadora», van segellar la permanència en l’últim partit de lliga. La temporada 2007-08, la navarclina va tornar al FF Torroella i va viure com a membre de la plantilla les problemàtiques que van abocar l’entitat a la dissolució. «Un error meu a l’hora de determinar els destinataris d’un correu electrònic va contribuir al desenllaç que tots coneixem», desvela Pilar Puig.
Les exjugadores del FF Torroella van iniciar un nou projecte esportiu al CF Santpedor. Les blaugrana van protagonitzar dos ascensos de categoria en tres temporades (període 2008-11). «Vaig gaudir molt del futbol durant els sis exercicis que vaig militar al Santpedor. L’equip era una pinya». Tot i això, l’estiu del 2014, Pilar Puig va sentir la necessitat de «tornar a competir a un nivell més alt» i les quatre temporades següents va jugar a la tercera categoria estatal (Segona Divisió Nacional), una amb la UE Vic i tres amb el CF Igualada. El CE Sallent ha gaudit de les seves darreres espurnes com a futbolista.
El Gimnàstic fitxa Puig per pujar el femení a Preferent
Responsable de l’àrea de rendiment del primer equip femení del Club Gimnàstic de Manresa. Aquest és el càrrec que va assumir Pilar Puig a meitats de juny. La navarclina exposa que «la direcció esportiva de l’entitat escapulada vol dotar d’un referent les jugadores dels equips formatius femenins. Per això, es pretén que el primer equip, a curt termini, és a dir, en una o dues temporades, pugi a Preferent Femenina». A la llarga, l’objectiu seria que les manresanes militessin a les categories d’àmbit estatal. La tasca de Pilar Puig és liderar aquest procés i configurar les properes plantilles del sènior femení escapulat.
