La fiscalia ha presentat dues querelles contra l'alcalde de Collbató, Miquel Solà (ERC), i contra l'ara exalcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals (PDeCAT) per un delicte de desobediència pel referèndum de l'1 d'octubre. D'altra banda, també ha decidit arxivar la investigació contra altres deus batlles i exbatlles, els de Martorell, Olesa de Montserrat, Masquefa, Badalona, Sant Vicenç dels Horts, Masquefa, Castellví de Rosanes, Corbera de Llobregat, El Papiol, La Palma de Cervelló i Montgat. Argumenta que no s'ha pogut constatar, tot i les "fundades sospites", que aquests alcaldes dictessin cap acord, resolució o disposició "que contribuís efectivament a la preparació o celebració del referèndum de l'1-O", cedissin locals o donessin instruccions per a la seva obertura.

Les querelles, presentades el 29 de gener i signades per la fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talones, apunten que Solà i Casals, que ara és cap de gabinet del president de la Generalitat, haurien comès un delicte de desobediència segons l'article 410.1 del Codi Penal, que preveu multes de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per a càrrec públic de sis mesos a dos anys.

La fiscalia recorda en les dues querelles que el Tribunal Constitucional (TC) va advertir expressament tots els alcaldes que tenien el deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa per organitzar o celebrar el referèndum. Malgrat això, en el cas de l'alcalde de Collbató, continua, va dictar un decret de suport a l'1-O i on mostrava la seva voluntat de complir la Llei del referèndum. Així mateix, va signar un escrit juntament amb la resta del govern municipal posant a disposició el local municipal habitual en eleccions i va permetre l'obertura del mateix.

Pel que fa al llavors alcalde de Molins, va dictar també un decret de suport a l'1-O i el 8 de setembre va enviar un correu electrònic a tots les usuaris del correu de l'Ajuntament on assegurava que facilitaria els espais necessaris per celebrar la votació i que el coordinador i "l'únic responsable" seria ell. Així mateix també va fer un discurs públic l'11 de setembre assegurant que les escoles habituals estarien obertes l'1-O i va permetre l'obertura de quatre locals de votació.

Els dos alcaldes, apunten les querelles, van "desatendre deliberadament i conscientment" els requeriments del TC i van permetre l'obertura de locals l'1-O tot i conèixer "sobradament" la suspensió del decret de preparació del referèndum i les responsabilitats en què podrien incórrer.