Al llarg dels anys, segons explica el sergent Jordi Casanovas, el tipus de delinqüent també ha canviat, i dels productors locals, amb cultius mitjans, de 300 o 400 plantes, s’ha passat a grups ben organitzats amb grans plantacions en naus industrials. Molts, explica Casanovas, són de països de l’Europa de l’Est que busquen un espai per cultivar la marihuana a l’Anoia i llavors porten «aquí la seva gent, que vigila i fa créixer la plantació fins al moment que s’ha de fer la collita i ve una altra part de l’organització que l’envasarà i la traslladarà fins al mercat que vulgui, Rússia, Alemanya...». «Exportem marihuana però importem crim organitzat», diu el sergent.

També destaca la diferència entre les plantacions més petites «amb tècniques gairebé rudimentàries» a les plantacions més grans on «hi ha una gran inversió, amb leds i fins i tot amb domòtica».

També expliquen que delinqüents que es dedicaven a altres delictes, com per exemple els robatoris, els han canviat pel cultiu de marihuana. Entre els factors que ho han motivat hi ha el confinament ja que els lladres no acostumen a entrar a robar si hi ha risc de ser descoberts, i l’altre factor és la menor penalitat que comporta el cultiu de marihuana respecte altres delictes, com segons quin tipus de robatoris.

Finalment, diu el caporal, que en el casos dels delinqüents de l’Europa de l’Est, també canvia el seu estatus socials: «el qui era vist com un lladre, quan es posa a cultivar marihuana passa a ser un terratinent».