Aquest dijous han inaugurat l’exposició dels 40 anys de Bombers de la Generalitat, a Manresa. L’episodi de focs de fa dues setmanes ha estat dels més crítics d’aquests anys?
Ha estat una experiència nova, però no per nova no previsible. Sempre s’ha parlat del problema vinculat a la simultaneïtat d’incendis de magnitud i acaba comportant demandes de serveis, recursos que ha de mobilitzar i dificultats a l’hora de prioritzar, però això no vol dir renunciar.
Al Solsonès, els veïns es queixaven que s’havia trigat a arribar-hi.
Al Solsonès hi va haver la concentració de molts incendis de llamps però encara que es pugui ser crític, ens vam mobilitzar el més aviat possible. L’incendi de Lladurs va cremar uns 50 hectàrees, un altre 14... és incomparable amb l’incendi de Baldomar. Hi vam ser per impedir que es fessin grans i perimetrar-los el més aviat possible. Si el de Lladurs hagués tirat amunt, potser exagerant, no l’hauríem apagat fins a la Seu d’Urgell perquè no hi ha mosaic ni zones de protecció per als bombers. Amb el resultat obtingut, crec que els números canten.
A la comarca els venien al cap dels focs de 94 i el 98. Van témer que en algun moment s’hi poguessin assemblar?
Els teníem molt presents amb la finalitat i el propòsit perquè no volíem que passés el mateix. A finals dels 90, els incendis devoraven 10.000 hectàrees en un dia, i això són 40.000 en quatre dies. No ens volem posar cap medalla però aquí en sis dies i tot i la simultaneïtat els focs han afectat un perímetre de 4.000 hectàrees. Probablement l’estratègia de prioritzar on s’ataca sense deixar que s’encavalquin els incendis, malament pel resultat no ha anat. Es parla dels incendis més vistosos però també n’hi va haver d’altres en què hi han intervingut bombers i ADF i a vegades les ADF per si soles ho han pogut resoldre.
Precisament les ADF, amb el nou PAGI, el pla d’actuació en incendis, se senten excloses.
Algunes ADF se senten excloses. Ho diré tants cops com faci falta: les ADF hi eren, hi són i hi seran. I a les ADF se les necessitava, se les necessita i se les necessitarà, que tothom ho tingui clar. Tenen un paper clau a tot el país per fer prevenció d’incendis o quan en tinguem es pugui actuar bé i ràpidament, amb camins, basses però a més creiem que tenen un rol imprescindible quan amb els incendis simultanis, que permeten disminuir la problemàtica perquè poden intervenir ràpid. I com més complicada és la situació amb els incendis és quan més els demanem que sobretot no es moguin de casa seva perquè els que estan en millors condicions de fer les primeres intervencions. Algú, vocacionalment, pot pensar que son un cos auxiliar de bombers i que vagin d’un costat a l’altre, però si tots anem d’una punta a l’altra de país, qui es quedarà a cuidar-lo si tenim algun problema?
Una altra de les queixes és aquesta, que només es preveu que vagin al punt on comença l’incendi.
El membre d’una ADF és un voluntari que s’hi ha incorporat per protegir el seu poble, el patrimoni... no és un bomber professional però en canvi sap d’aquelles nocions bàsiques i imprescindibles per poder atacar ràpidament les petites ignicions evitant que es facin grans. Però si pensem que un ADF pot continuar treballant com si fossin bombers, una de dues, o aquí ens hem confós o ens sobre bombers i amb un règim de participació voluntària en tindríem prou. Però qui pensi això està equivocat. Que aquest plantejament és contrari a les ADF? Ni molt menys. Nosaltres estem més que satisfets com han anat aquests sis dies de cooperació, i segur que hi ha coses millorables. Però el que no volem de cap manera, perquè pensem que seria un flac favor al país, és pensar que entre tots ho podem fer tot. Cadascú té el seu rol i posar-se en un foc és posar-se en una zona de risc. En els incendis la coordinació, l’entrenament i la disciplina organitzativa són clau, no només per l’abordatge de les maniobres sinó també per garantir la seguretat dels que estan a dintre i això només ho pots obtenir en cos jerarquitzat i entrenat. Però a les ADF, les volem, i les volem perquè ho fan bé però no hi ha cap petició que facin la feina dels bombers.
I tenim prou bombers?
En necessitem més. Ara estem en 2.500 bombers funcionaris i no arribem als 1.500 voluntaris. L’objectiu del departament és arribar al 2025 amb prop de 3.200 bombers funcionaris i 1.800 voluntaris.
Més enllà de tenir més o menys bombers, la gestió del bosc continua com una assignatura pendent.
El Govern ha aprovat tot de mesures a través d’Acció Climàtica però el repte és molt gran i l’assignatura pendent també. No només s’hi han d’abocar recursos sinó que s’ha de ser molt persistent i a més a més, amb molt intel·ligència estratègica. Crec que no es pot pretendre tenir un bosc en les circumstàncies que teníem fa un segle perquè la vida social i econòmica és molt diferent.
Ajuntament i Bombers refermen el compromís per fer un museu a Manresa
L’Ajuntament de Manresa, a través de l’alcalde Marc Aloy, i el cos de Bombers, a través del seu director Joan Delort, van refermar ahir el compromís perquè el cos tingui un museu a la ciutat. Tot i que no hi van posar data, Aloy i Delort van assegurar que la previsió és que el convenir per al projecte que ha de definir les línies mestre del museu, en el qual també hi ha implicat el departament de Cultura de la Generalitat, es pugui signar passat l’estiu. Ho van dir en la inauguració de l’exposició de 40 anys de Bombers de la Generalitat que fins el proper 14 de setembre es pot visitar al Museu de la Tècnica. L’exposició ja s’ha pogut veure a Berga i Puigcerdà però a Manresa s’hi ha afegit un Ford-T que va ser un dels primers vehicles motoritzats que va tenir el parc de Manresa.
