Ginecologia

Per Beatriz García

¿Des de quan es fa servir el robot da Vinci en operacions ginecològiques i quin és el balanç que fa de tot aquest temps?

Nascut a Silicon Valley a partir de patents militars i per l'empresa californiana Intuitive Surgical Inc., el robot Da Vinci es va llançar al mercat el 1999. El 1994 es va iniciar l'ús dels assistents robòtics; el 1997, es van intervenir els primers pacients; el 1998 comença el projecte Da Vinci. A Espanya la primera cirurgia es va desenvolupar el 2005. Des d'aleshores, la seva expansió no ha parat fins al punt que el 2019 es van desenvolupar més de 10.000 intervencions fent servir aquest tipus de robots. Actualment, més de 70 centres hospitalaris espanyols poden oferir aquest sistema quirúrgic als seus pacients. A les Canàries, comencem el programa de cirurgia robòtica el maig del 2019, la primera cirurgia que de ginecologia es realitza a l'hospital La Candelaria en aquesta mateixa data. Fins avui ja hem fet 196 cirurgies. El primer centre privat a adquirir el robot Da Vinci i fer una cirurgia va ser QuironSalud Tenerife, pioner en aquest aspecte.

¿Quin tipus de lesions o patologies ginecològiques es poden tractar amb aquesta màquina? Per a quin tipus de pacients està recomanada?

El robot Da Vinci es fa servir per al tractament quirúrgic tant de patologies benignes com malignes. Com a exemples del primer grup tenim les metrorràgies funcionals, els miomes, l'endometriosi, l'adenomiosi, entre d'altres. El procediment quirúrgic més freqüent, si no hi ha cap dubte, és la histerectomia (extirpació de l'úter) amb o sense annexectomia (extirpació dels ovaris i les trompes de Fal·lopi). I el paradigma de malaltia benigna que, de vegades pot arribar a comportar-se com un procés maligne, susceptible de tractar-se amb aquest robot aportant un avantatge addicional és l'endometriosi, en què l'anatomia pèlvica sol estar molt distorsionada i els camps quirúrgics són molt complexos. Un altre procediment pot ser: cirurgia de la incontinència d'orina, neurectomia presacra, colposacropèxia, miomectomies, salpinguectomies, quistectomies d'ovari o annexectomies, entre d'altres. En cas de procediments oncològics, el paradigma de malaltia tractable amb aquest robot seria el càncer d'endometri. A més, cirurgia del càncer de cèrvix uterí i d'ovari en estadis inicials, limfadenectomies…

¿Quins avantatges ofereix aquesta cirurgia robòtica per a les pacients? ¿I per al cirurgià?

El robot Da Vinci ofereix un sistema quirúrgic d'abordatge mínimament invasiu de gran precisió, cosa que es tradueix en menys dolor postquirúrgic, mobilització, preus, escurçament dels temps d'estada hospitalària, incorporació primerenca a la vida social, laboral… En definitiva, una tornada a la vida habitual de les pacients en temps rècord. I a tot això s'hi afegeix la capacitat de realitzar cada procediment quirúrgic amb la màxima precisió possible, augmentant així la seguretat per a les pacients (menor sagnat, menor risc d'infecció...). Especialment en les pacients afectes d'un càncer ginecològic, l'abordatge de territoris anatòmics complexos i implicacions vitals fa que la precisió que aporta el robot Da Vinci sigui de vital importància. Per al cirurgià suposa més visibilitat amb un augment 10 vegades la realitat, més precisió per filtració de tremolors, moviments precisos, millor accés anatòmic, instruments amb articulació de més de 360º, visió immersiva que permet al cirurgià una concentració més gran, autonomia, millor ergonomia (disminueix la fatiga), millors resultats postquirúrgics quant a control de sagnat, menor taxa de reconversió... D'altra banda, suposa per al cirurgià formar part del grup d'experts que usen una tecnologia avançada.

¿Quines millores suposa respecte a la cirurgia laparoscòpica clàssica?

Tal com s'ha exposat en la pregunta anterior, suposa un avantatge addicional quant a precisió quirúrgica per a la pacient (millor visió del camp quirúrgic, moviments més precisos i fins de les pinces de treball, menys dany tissular col·lateral associat a l'acte quirúrgic). Per tot això, la recuperació de les pacients és més ràpida i menys dolorosa.

¿Com es tradueix això en termes de benestar postoperatori i millora del pronòstic?

El pronòstic de les pacients dependrà de la malaltia de base que hagi motivat la cirurgia. En el cas de pacients oncològiques, el pronòstic el marcarà el tipus de càncer que estiguem abordant, l'estat general de la pacient i la resposta a altres tractaments addicionals que puguin ser necessaris (quimioteràpia, radioteràpia, immune teràpia...). En el cas de patologia benigna, partint de la base que cada procediment quirúrgic té per finalitat tractar una determinada patologia per millorar la qualitat de vida o curar la pacient, si addicionalment podem desenvolupar aquesta cirurgia amb el més avançat i precís assistent quirúrgic com és el robot Da Vinci, la resposta ha de ser que també millora el pronòstic.

¿Ajuda el Da Vinci a reduir els efectes secundaris?

La resposta és rotundament afirmativa. Amb tot allò exposat anteriorment i amb l'aval de més de 20.000 publicacions mèdiques que confirmen els beneficis d'aquesta tècnica per als pacients. El robot Da Vinci en si mateix és un robot esclau a la mercè de l'acció del cirurgià. Intervé potenciant la seguretat del procediment quirúrgic mitjançant les característiques pròpies d’aquesta alta tecnologia. Es pot traduir com una reducció de les complicacions intraquirúrgiques i postquirúrgiques que pot tenir un pacient.

¿Quina operació recorda per la complexitat amb el robot Da Vinci?

Partint de la base que cap cirurgia és senzilla i que cada procediment exigeix la màxima concentració i el màxim respecte, alguns procediments porten intrínsec una complexitat més gran des de l'inici. Com a exemple de cirurgia benigna, recordo el cas duna pacient jove amb una qualitat de vida molt deteriorada a causa d’una endometriosi severa. Vam desenvolupar una cirurgia robòtica de gran complexitat, atès que l'anatomia pèlvica estava molt alterada per la malaltia però que, sortosament, va permetre a la pacient gaudir d'una vida normal, sense dolor.

Si ens referim a patologia maligna, recordo el cas d'una pacient jove, afectada d'un càncer de cèrvix uterí en estat avançat, amb adenopaties (ganglis) tumorals a nivell retroperitoneal, embolicant la vena cava i l'artèria aorta, la dissecció i l'exèresi de la qual va resultar de gran complexitat, però amb un bon final. Però, per sobre de tot això, sempre hi ha aquelles pacients en què, per més que humanament i mèdicament fem el més gran dels esforços, la malaltia va més enllà de les nostres possibilitats i ens guanya la batalla.