Articles

Bronquitis i bronquiolitis

Entrevista al Dr. Sergio Negre

Dr. Sergio Negre,

coordinador del servei de pediatria de l'Hospital Quirónsalud València

Sonen semblant però no són el mateix. ¿En què consisteixen aquestes malalties, quines en són les causes i els símptomes?

La bronquitis és la inflamació dels bronquis, tubs més grans que porten aire als pulmons, generalment causada per virus o bacteris. La bronquiolitis afecta els bronquiols, estructures més petites als pulmons, típicament causada per virus respiratoris, especialment el virus sincitial respiratori (VSR). Els seus símptomes inclouen tos persistent, dificultat per respirar i sibilàncies. En el cas de la bronquiolitis, que té lloc en nens més petits, la inflamació és principalment a partir de la porció mucosa, amb un espai menor per al pas d'aire per aquest motiu.

¿Són més freqüents a l'hivern? ¿Per què?

Totes dues són més freqüents a l'hivern a causa de la circulació més gran de virus respiratoris i que es tendeix a estar en ambients amb menys ventilació, predisposant a aquestes malalties per la seva via de transmissió aèria.

¿Són malalties comunes en el cas dels nens?

Sí, són comunes en nens, especialment en els menors de dos anys, a causa del sistema immunològic immadur i l'exposició a gèrmens en escoles infantils i entorns similars.

¿Com les diferenciem d'una grip o un refredat?

La bronquitis i bronquiolitis es distingeixen per tenir símptomes respiratoris en els quals la dificultat per respirar, sibilàncies i tos persistent són predominants, mentre que la grip o el refredat solen manifestar-se amb congestió nasal, mal de coll, febre i malestar general.

¿Cal anar al metge? ¿Quan ens hem de preocupar?

És important buscar atenció mèdica si el nen mostra signes de dificultat respiratòria, tiratge intercostal (enfonsament del pit en respirar), llavis blavosos, febre alta persistent o fatiga extrema. En els més petits, el rebuig alimentari, la disminució evident en el volum d'orina i els vòmits que dificulten l'alimentació són signes d'alarma també. La preocupació augmenta si el nen és menor de sis mesos o té malalties respiratòries cròniques.

¿Quin és el tractament? ¿Es poden prevenir?

El tractament implica mesures de suport, com ara descans, hidratació i, en alguns casos, medicaments antiinflamatoris, però sempre sota prescripció mèdica. En el cas de la bronquitis bacteriana es poden requerir antibiòtics, però no s'han de prendre mai sense supervisió ni indicació pels professionals oportuns després de la realització de les proves adequades per confirmar la seva etiologia bacteriana. No hi ha una prevenció específica, però se’n pot reduir el risc rentant-se les mans regularment, amb una bona ventilació, lús de màscares en malalts i contactes i evitar el contacte amb persones malaltes si és possible.

¿Quant sol trigar a curar-se?

Els símptomes poden persistir diverses setmanes. Normalment en el cas de la bronquiolitis hi ha un empitjorament progressiu els primers 3 dies, amb una fase d'estabilització de diversos dies posteriorment i finalment una resolució lenta i progressiva dels símptomes, encara que depèn de la intensitat presentada en cada cas. Normalment queda de manera residual una irritació bronquial que facilita la reacció a canvis de temperatura i altres estímuls, amb aparició de tos, que remet a poc a poc.

¿Quins són els consells per alleujar els símptomes i millorar el benestar dels nens?

Mantenir el nen ben hidratat, fer servir un humidificador de vapor fred o humitat ambiental si aquesta és suficient. Les rentades nasals són essencials per facilitar la respiració adequada ja que, especialment en el cas de les bronquiolitis, els lactants són respiradors nasals obligats. Cal mantenir-los en posició semiincorporada per facilitar-los la respiració i seguir les indicacions mèdiques per a medicaments en cas de ser necessaris. No s’ha de fer automedicació. Cal evitar antitussígens i mucolítics perquè no són eficaços en aquestes patologies.

Recordeu que cada cas pot variar, per la qual cosa és important seguir les recomanacions del pediatre en situacions específiques.