Nens petits: com més s´exposen a pantalles menys vocabulari aprenen
Un estudi fet als Estats Units demostra que, amb el televisor engegat, els pares parlen menys i, per tant, els fills aprenen menys paraules
Un estudi que crida l´atenció i al qual posa èmfasi Dominica Díez, psicòloga clínica i cap de la Unitat de Joc Patològic i Altres Addiccions no Tòxiques d´Althaia, és el que analitza l´associació entre el temps que els nens petits estan exposats a pantalles (en aquest cas concret, a la televisió) i el seu desenvolupament del llenguatge. En l´anàlisi, realitzada als EUA i en la qual es compara l´exposició precoç a la televisió i problemes d´atenció en nens, es van estudiar 1.008 pares de nens de 2 a 24 mesos. Es va veure que, en els infants d´entre 8 i 16 mesos, com més temps estaven exposats a les pantalles, menys producció de vocabulari tenien.
Dominica Díez explica que això passa «perquè el nen aprèn el llenguatge amb la interacció amb l´altre i aquest estudi ens diu que, amb el televisor engegat, l´adult parla menys: els pares pronunciaven fins a 200 paraules menys cada hora amb l´aparell engegat que apagat». Per això, els infants que convivien més hores amb el televisor engegat aprenien menys llenguatge que els altres.
L´estudi va tornar a analitzar aquests infants al cap de set anys i va comprovar que entre els nens més exposats a pantalles hi havia un 10 % més de problemes d´atenció que els que no ho estaven. Per tot això, l´Acadèmia Americana de Pediatria (AAP) no recomana l´ús de pantalles en el cas d´infants de menys de 2 anys i mig.«Si hi ha pantalles no volen contes»
En aquest punt, Dominica Díez fa notar que «el problema no és què estan fent o què passa quan els nens petits miren pantalles, sinó què deixen de fer per mirar-les». La psicòloga clínica recorda que «un nen petit, d´entre zero i sis anys, necessita moure´s, experimentar, fer joc simbòlic, avançar a nivell motriu... Però si tu deixes triar al nen entre això o pantalles, moltes vegades tria pantalles. Són molt atractives, però alhora estan entrenant el seu cervell a rebre una exposició d´imatges i sons accelerada». Díez afegeix que «llavors s´acostumen a les pantalles i no volen que, per exemple, els expliquin contes». Per tant, Díez coincideix amb l´AAP a desaconsellar les pantalles per a nens de menys de 2 anys i mig.
Tot i això, un altre estudi realitzat per l´AAP sobre l´ús des mitjans de comunicació en infants de menys de dos anys indica que el 90% d´aquests infants mira alguna pantalla durant el dia, i que la mitjana de nens menors de dos anys mira la televisió entre una i dues hores al dia. El 14% passa davant del televisor més de dues hores; i el 30% dels pares de nens d´entre 2 i 3 anys creu que mirar la televisió permet que els fills s´adormin. Aquests estudis i les seves conclusions serien fàcilment extrapolables a la situació que es viu a casa nostra.