Quiosc

Regió7

Manresa tasta sidra, dolços i xacolí

Productes agroalimentaris propis del Bages i del País Basc centren aquest cap de setmana les cinquenes Jornades Gastronòmiques del Camí Ignasià al Museu de la Tècnica

Visitants a les Jornades Gastronòmiques aquest dissabte al migdia ALEX GUERRERO

Carn i embotits de la localitat guipuscoana de Bidania, formatge Idiazábal, sidra, xacolí, vi de la Rioja alabesa, xocolata, i els Inazios, uns dolços d’Azpeitia inspirats en sant Ignasi, formen el paquet agroalimentari vingut del País Basc a les Jornades Gastronòmiques del Camí Ignasià, que se celebren aquest cap de setmana al Museu de la Tècnica de Manresa. Com a punt de partida de la ruta ignasiana fins a la capital del Bages, Euskadi és el territori convidat en aquesta cinquena edició, que compta amb un total de 17 productors, la majoria del Bages, que exposen amb els 6 vinguts del País Basc.

Les jornades han arrencat dissabte amb la visita de gairebé 500 persones entre matí i tarda, que van poder comprar i degustar entre els productes oferts. «L’eix és la proximitat, i hem optat per la varietat», apuntava el regidor de Turisme i Projecció de la Ciutat a l’Ajuntament de Manresa, Joan Calmet, de manera que «si algú ve de casa amb la bossa buida, amb el producte d’aquí la podrà omplir i fer un àpat complet». I això vol dir primer, segon i postres. I és que l’àmplia oferta exposada entre productes bagencs i bascos comprèn des dels làctics i formatges, fins a la carn, l’horticultura, l’oli, la fleca, els ous o la mongeta, a banda de vins, sidra el most o el xacolí. 

L’eix vertebrador és el camí ignasià, amb la voluntat de posar en valor els productes dels territoris per on passa. De fet, és el primer any que es conviden productors de fora (si bé en la segona edició va ser Manresa la convidada al País Basc), però la intenció és d’ampliar-lo a Navarra, La Rioja i l’Aragó. 

Dolços i sidra, el més ignasià

Malgrat el lligam amb sant Ignasi, les jornades fugen d’una cuina historicista, «que hauria estat molt difícil perquè en l’època de sant Ignasi era molt bàsica i la gent pobra menjava poc», diu Calmet, entre altres coses perquè feia poc del descobriment d’Amèrica «i no hi havia molts productes que tenim avui». Malgrat tot, els panets de sant Ignasi (o en forma de galeta, enomenades Dolç del Pelegrí) que exposa el Forn de Cabrianes exposa, són el principal distintiu ignasià que hi ha habitualment a les jornades, però aquest any s’hi han afegit els Inazios (Ignacios), una proposta molt semblant i també inspirada amb Ignasi de Loiola, però pròpia d’Azpeitia (vegeu l’entrevista de la dreta).

I en certa manera, la sidra també s’hi podria vincular, segons explicava el coordinador de l’àrea de turisme de la comarca d’Urola, on s’ubica el santuari de Loiola, Jesús Mujika. I és que, al País Basc ja es feia sidra al segle XI, però al segle XVI, el de sant Ignasi, «és quan aquest producte va tenir la seva màxima esplendor», després que havia servit de gran ajuda als navegants bascos quan viatjaven per l’Atlàntic fins a les costes de Terranova. «Si duraven tant, era gràcies a la sidra, que els proporcionava la vitamina C per evitar la malaltia de l’escorbut».

Entre els productors bascos també hi ha Pello Urdapilleta, que elabora porc i embotits de l’única raça autòctona de porc que queda al País Basc, i altres de vinculats als museus gastronòmics des d’on es divulga la cultura que hi ha darrere d’aquests productes.

Més enllà del mercat amb els expositors, les Jornades Gastronòmiques ofereixen, tant ahir com avui, la possibilitat de fer tastos i demostracions de cuina amb cuiners de prestigi tant locals com convidats. Avui només hi ha sessió de matí, i hi participaran Ada Parellada i Jordi Cruz. 

Compartir l'article

stats