El model de referència internacional per a la gestió de les grans àrees comercials, com recorda el text de la llei de les APEU, és el dels Business Improvement Districts (BID), organitzacions privades però creades amb l’aprovació de les autoritats locals. Els BID van sorgir originàriament al Canadà el 1969. Avui ja n’hi ha més de dos mil cinc-cents, que adopten denominacions diferents segons els territoris. Actualment hi ha legislació que autoritza la creació dels BID als Estats Units (on n’hi ha més de mil dos-cents), al Regne Unit (més de cent deu) a Alemanya, a Austràlia, Irlanda, Japó, Sèrbia, Sud-àfrica, Suècia i Nova Zelanda. A Espanya, la necessitat de les APEU va ser fonamentada en un treball titulat «Las áreas para la promoción de iniciativas empresariales», redactat el 2010 per un grup d’experts representatius de tots els sectors i institucions implicats, liderat per la professora de Dret Helena Villarejo-Galende. L’estudi avalava que calia resoldre la dificultat més gran per plantejar una gestió comuna publicoprivada de les àrees comercials: la creació d’un marc legal.
