La petjada de sant Ignasi de Loiola a Manresa a través dels monuments

Un dels monuments ignasians més antics es troba al pont de l’estació. L’arribada del tren a la ciutat el 1859 al costat del Cardener va fer necessari construir un pont per arribar a l’estació. De moment es va construir una passera. Van passar molts anys i el pont no es construïa, malgrat grans projectes com la Reforma, que preveia un gran pont, una plaça i una avinguda fins a la Plana de l’Om. Les riuades la van malmetre vàries vegades i, finalment, l’any 1939 va ser dinamitada. Molt aviat es va fer el projecte del pont, que es va construir entre el 1940 i el 1942.

Plafons esculpits

A les columnes del pont hi ha vuit plafons esculpits amb relleus al·legòrics d’estil clàssic. Riu avall hi ha quatre relleus amb representacions de déus grecs: Hefest, el deu ferrer que representa la indústria; Hermes, el comerç; Demèter, la deessa de l’agricultura; i Athenea Oartehenos, la de les belles arts. Riu amunt, n’hi ha quatre més relacionats amb la història local.

Els tres de l’etapa inicial representen, en primer lloc, sant Ignasi de Loiola, una al·legoria del miracle de la Llum i la batalla del Bruc. Tots foren realitzats per l’artista barceloní i professor de l’institut Joan Pueyo Alastruey. El plafó que faltava es va completar a partir d’un esbós del dibuixant Joan Vilanova i representa la Seu vista des del passeig del Riu. En primer terme, s’hi veuen els arcs del primer pont que es van enderrocar i hi ha inscrites les dates d’acabament i reforma del pont (1941-1965).

Ja al carrer Sobrerroca, un element del mobiliari urbà s’ha convertit per tradició popular en un monument ignasià. És el Pou de la Gallina, un pou d’aigua d’origen medieval. Segons la tradició, l’esperit de sant Ignasi va salvar una gallina que li havia caigut a una nena. El pou ha presentat diferents formes i l’última reforma és de l’any 1963 a partir d’un dibuix de l’artista Joan Vilanova Roset. Es va aprofitar per esculpir un escut de Manresa al brocal d’estil gòtic, obra de Josep Andreu Casanovas, escultor manresà conegut com Borges, i tres anys més tard s’hi va col·locar una majòlica formada per vint-i-quatre rajoles disposades en quatre files emmarcades en una orla floral sobre la llegenda del pou de la gallina a partir d’uns dibuixos de Joan Vilanova Roset. El plafó és obra de Joan Baptista Guivernau i Sans (Barcelona, 1908-2001), ceramista que va recuperar de la ceràmica catalana la iconografia d’oficis i sants.

Cap a la Cova

A la Cova, al costat dret de la porta d’entrada hi ha un monòlit erigit l’any 1954. Es tracta d’un bloc de pedra monolític amb un medalló a la part superior a l’interior del qual hi ha un baix relleu amb l’efígie de Joan XXIII, els escuts del papat de Joan XXIII i Manresa, i la inscripció: Ioannes XXIII pontifex maximus venetorum adhuc patriarcha sacris e montis serrati aedibus sancti ignatii vestigia premens peregrinus huc venit. XXVIII – VII - MCMLIV. El monument recorda la visita que va fer el 1954 a la Cova i Montserrat quan era cardenal i patriarca de Venècia.

També hi ha al·legories ignasianes en algunes de les creus de terme. A Santa Clara hi ha la creu del Tort, que ha estat reformada moltes vegades. L’actual és del 1988 i, a la part de dalt, hi ha una inscripció en llatí que fa referència a l’exímia il·lustració que va tenir en aquest indret que el va portar a redactar els Exercicis Espirituals. «HIC HABUIT S. IGNATIUS TRINITATIS VISIONEM 1522 (Aquí St. Ignasi va tenir la visió de la Trinitat, 1522). A sota hi ha les lletres IHS, l’anagrama de Crist, i l’atribut personal de sant Ignasi. «Iessus Hominum Salvator» (Jesús, salvador dels homes).

Al darrer tram de la carretera de Cardona hi ha la creu del Pont Nou. La creu actual, reformada després de la guerra, presenta un capitell amb les cares dels patrons de la ciutat: sant Fruitós, sant Maurici, santa Agnès i sant Ignasi de Loiola i un crucifix en el capcer.