Les relíquies de santa Agnès, sant Maurici i sant Fruitós van ser traslladades fa exactament 650 anys de la parròquia de Sant Fruitós a Manresa. Els Cossos Sants són a la cripta de la Seu des del 30 d’agost del 1372. Quan el visitant de la basílica descendeix les escales que condueixen a la cripta i es col·loca a davant de les dues arques centenàries que conserven les relíquies l’envaeix la curiositat: què hi ha dins les urnes i per què n’hi ha dues si són tres els cossos sants?
A l'interior de les caixes es guarden cadascuna de les relíquies embolcallades amb un tros de tela i un pergamí, que detalla què és cada cosa, siguin ossos o altres objectes que van coexistir amb els màrtirs. Malgrat que són conegudes com les arques de sant Maurici, santa Agnès i sant Fruitós, a l’interior es guarden, igualment, relíquies d’altres sants i, fins i tot, sempre segons expliquen els inventaris fets fins ara, una pedra de la columna en què va ser fuetejat Jesucrist i una part de la corona d’espines que va dur en el seu martiri.
A l’interior es guarden una pedra de la columna en què va ser fuetejat Jesucrist i una part de la corona d’espines que va dur en el seu martiri
L’inventari més ben documentat, però, data del 26 d’agost del 1876, recollit en un llibret editat per la Confraria dels Cossos Sants, el 1906. Segons l’escrit, l’arca que conté les relíquies de sant Maurici i que pesa uns 25 quilos, conté dues bosses petites amb el crani i diferents fragments d’os del sant, com també la túnica que es creu que havia dut.
A més, hi ha dues bosses amb els ossos de dos sants innocents; dos ossos d’un altre sant màrtir sense identificar; tres trossos de pedra de la Muntanya del Calvari; una pedra de la cova on dormia santa Magdalena; un os de sant Mateu Apòstol; un tros d’una costella de sant Abdó; un os de santa Àngela; una costella de santa Cecília; una part de la creu on va ser clavat sant Pere; i una part del vestit que duia sant Francesc d’Asís, entre altres relíquies.
Quant a l’urna de sant Fruitós i santa Agnès –junts perquè la quantitat de relíquies és inferior a la de sant Maurici–, destaquen els ossos majors i menors de la santa, trossos del crani, tres queixals i dues dents. De Sant Fruitós, segons el text, se’n guarda una urna amb les cendres. A banda de la relació de peces, el llibret del 1906 també recorda la festa viscuda el 1876, en la qual tothom va rebre una ampolleta de vidre amb el cotó que, des d’antic, havia cobert les relíquies.
Qui van ser els tres sants?
Sant Maurici, de militar a figura venerada
Soldat de l’imperi romà, sant Maurici comandava una legió formada per més de sis mil homes. Era considerat un fidel servent de l’emperador Mascimià, tot i que aquest era enemic declarat dels cristians i devot dels rituals divins. L’any 286, abans d’una batalla als peus del llac Leman, va exigir a totes les seves tropes un sacrifici, al qual Maurici i els seus homes es van negar. La decisió els va valer ser decapitats.
Sant Fruitós, bisbe de Tarragona
La foguera va ser el destí de sant Fruitós, prelat de Tarragona, al costat dels seus dos diaques, Auguri i Eulogi, després que es negués a associar-se a les festes que l’emperador Valerià va fer a la ciutat i predicar-hi en contra, tot convidant els devots a quedar-se a casa pregant i fent dejuni. Va ser cremat el 259, a l’amfiteatre.
Santa Agnès, doblement màrtir als 13 anys
De la seva mort se n’han escrit diferents versions. La més estesa assegura que era una nena romana de tretze anys que va ser condemnada per refusar diferents pretendents al·legant que havia consagrat la seva virginitat a Jesús. Va ser llançada a la foguera, però les flames van atacar els seus botxins, per la qual cosa el governador va ordenar decapitar-la.
