Volien evitar fer una exposició convencional sobre sant Ignasi i la Companyia de Jesús, explica l’arquitecte Josep Maria Riera, un dels comissaris de l’exposició. Amb aquest objectiu, se’ls va ocórrer traslladar a l’actualitat el periple vital del que va ser un dels líders espirituals més rellevants de l’Església i fundador de la Companyia de Jesús. El resultat és Ignatius Experience. El poder transformador d’una ferida, que presenten els Jesuïtes de Catalunya i el Museu Diocesà de Barcelona coincidint amb el tram final de l’Any Ignasià per commemorar els 500 anys de l’arribada del sant a Catalunya. Es pot visitar fins al 5 de febrer i no descarten que, després, viatgi a altres ciutats com Madrid i Bilbao.
La inauguració va tenir lloc ahir a la tarda amb la participació del cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, i del superior provincial de la Companyia de Jesús, Antonio España. També hi van assistir l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, i el director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol.
Riera destacava que «la vida d’Ignasi es pot assimilar a la de qualsevol persona d’avui en dia». L’Ignasi que va viure a la cort de Castella «és com qualsevol jove amb aspiracions de poder d’avui en dia». Quan pateix la ferida que li esguerra la cama i la vida, es pot fer el paral·lelisme amb l’obsessió que té tothom actualment per la seva imatge corporal. Quan arriba a Manresa i es tanca en ell mateix, fet que fins i tot el va portar a pensar en el suïcidi, és molt semblant a la situació que condueix moltes persones a diverses addiccions per fugir d’ells mateixos. I la porta que se li va obrir quan va veure que el camí era ajudar als altres també es pot traslladar a l’actualitat en el sentit de saber compartir la vida amb qui tenim al costat, sigui a la família, a la feina...
Aquest constant paral·lelisme entre el que va viure Ignasi i el que pot viure qualsevol persona avui en dia és el fil conductor d’Ignatius Experience, que es recorre de forma individual amb els auriculars posats per tal que cadascú l’experimenti d’acord amb el seu moment vital, i que explica les principals fites de la vida del sant amb conceptes dels nostres dies. Amb aquest objectiu, es produeix un diàleg constant entre la vida d’Ignasi de Loiola de fa 500 anys i la del visitant, que va rebent interpel·lacions.
La mostra també ofereix un diàleg creatiu entre peces històriques que representen la vida de sant Ignasi i pintures contemporànies, d’autors com Picasso, que actualitzen el seu missatge. Hi ha plafons, fotografies, pantalles, pintures, tapissos. També s’hi pot veure l’espasa autèntica que va deixar a Montserrat i una escultura de l’Ignasi pelegrí de l’artista Lau Feliu feta expressament per a la mostra, que també pretén ser un tast del mètode dels Exercicis Espirituals ideats per sant Ignasi. D’alguna manera, el visitant viurà una experiència espiritual que li permetrà escoltar tant els seus silencis incòmodes com descobrir el seu silenci alliberador. En acabar, se’l convida a sortir del museu amb un propòsit de millora.
Un viatge de la foscor a la llum
«L’experiència que ara inicies és un viatge de la foscor a la llum», resa la primera parada a l’exposició. A l’àudio, un avís: «estàs a punt de viure una experiència personal i indivisible. Simplement, deixat portar».
Al final d’un recorregut, d’aproximadament una hora, en un espai recollit al fons d’una sala, es convida el visitant a seure i a reflexionar sobre el que ha vist. Ja només queda pendent que porti «la llum al món que t’espera a fora»,
Riera destacava ahir que la figura de sant Ignasi «cada vegada genera més interès a la gent d’aquí». La nova mostra dels Jesuïtes de Catalunya i el Museu Diocesà ha comptat amb l’assessorament de l’antropòleg, teòleg i reconegut expert en tradicions espirituals, el jesuïta Xavier Melloni, director del Centre Internacional d’Espiritualitat Ignasiana del Santuari de la Cova, i de l’historiador i també jesuïta Francesc Riera, que va ser superior de la Cova fins a l’any 2015 i que l’any passat va presentar el llibre Manresa Ignasiana - 500 anys. Sant Ignasi i els jesuïtes.
