Que l'escola tingui un pati formi part del projecte educatiu del centre. Això és el que han aconseguit els docents de l'escola Sant Ignasi de Manresa gràcies a la col·laboració amb l'associació d'arquitectes ElGlobus Vermell. Han aconseguit que la pilota no monopolitzi l'espai del pati i que els infants trobin diverses opcions de joc i d'aprenentatge a fora de les aules.
Ahir es va fer una visita per l'espai exterior de l'escola, acte que es va emmarcar dins la jornada de renaturalització d'espais i entorns educatius, que també va incloure una formació a l'escola Agrària de Manresa i una ponència a l'institut Lluís de Peguera.
Una de les mestres de l'escola i membre de l'equip directiu, Nídia Fargas, va explicar que el fet de renaturalitzar l'espai del pati de l'escola responia a una necessitat educativa. "Fa vuit anys hi va haver un gran canvi en l'escola, en l'àmbit pedagògic i organitzatiu i vam començar a treballar per projectes i espais", contextualitzava.
La pedagogia dels espais
El canvi pedagògic va comportar també una redistribució dels espais a l'escola, "volem fomentar l'autonomia dels infants i que siguin els protagonistes del seu aprenentatge, i per fer això s'han de canviar molt els rols preestablerts de la mestra i l'alumne". Per tant, l'espai físic també és una part del projecte pedagògic.
Pel que fa a la renaturalització del pati del centre, Fargas recordava que abans les pistes de ciment ocupaven gairebé tot l'espai i no donaven opcions de joc als infants més enllà del futbol o el bàsquet. Mamen Artero és una de les arquitectes que va formar part de l'equip que va renaturalitzar el pati de l'escola Sant Ignasi i per ella, "un espai que et permet tenir més oportunitats de joc, també ofereix més oportunitats per aprendre".
Cada racó del pati està pensat i té una funció especifica. A l'entrada hi ha l'espai de les "illes", on els infants tenen diferents plantes i espais de terra, després hi ha la pista, estructures de fusta perquè es puguin penjar, l'hort, el galliner, el sorral, etc. I tot està integrat dins el mateix conjunt.
Per Atero, "és important remarcar que la renaturalització no és per tenir el pati més bonic, tot ha de tenir un sentit i ha de donar resposta a l'activitat física d'alta, mitja i baixa intensitat dels infants de totes les edats de l'escola".