E
ls col·lectius, grans i petits, decideixen com s'organitzen per afrontar la situació present i la de futur. L'Església catòlica té una llarga trajectòria i molt ben establerts els protocols dels relleus, la qual cosa no treu que cada nomenament sigui el resultat de la conjunció de determinats interessos. Ara, el relleu arriba al bisbat de Solsona i al que n'ha estat el responsable en els darrers anys, Jaume Traserra. Ha complert els 75 anys, i com és preceptiu, ha posat el seu càrrec a disposició del Papa. L'Església, els homes que avui la dirigeixen, decidiran, per motius absolutament terrenals, qui és el successor. La figura del bisbe a determinades comunitats pot passar desapercebuda, però a Solsona, no. No és el mateix tenir el bisbe Moncada, que el bisbe Deig ni que el bisbe Traserra, però, en canvi, per a Solsona és important la figura que hi hagi en seu episcopal perquè, més enllà de la feina eclesiàstica, és un referent per a molta gent i en caracteritza la ciutat. A Solsona, no li és inocua la figura del bisbe, i sense poder exigir res ha de demanar, potser fins i tot pregar, perquè el successor de Traserra ho faci una mica millor per a la ciutat, se la miri amb una mica més d'encant, la visqui amb una mica més d'entusiasme, i que segueixi fent, alhora, la feina dins de la seva església. A Solsona, li pot interessar un determinat perfil de bisbe, però ni hi tindrà res a dir, ni s'espera que de l'actual jerarquia del catolicisme a Catalunya en surti una proposta gaire alliberadora. En el camp de l'organització, com denunciava en el diari d'ahir el fòrum Ondara, corrent crític de sacerdots solsonins, el nou prelat també tindrà una dura tasca a fer, perquè a hores d'ara hi ha una forta divisió,amb un corrent més progressista, de voluntat més social i de tarannà més nacionalista que ha quedat arraconat. Que intercedeixi qui hi hagi d'intercedir, però Solsona necessita signes de millora a la catedral.
