A

ra fa un any, entre el 15 i el 29 de setembre del 2008, el sistema econòmic mundial va experimentar dues grans explosions, Wall Street i les borses mundials s'enfonsaven a partir de la fallida de Leman Brothers. El neoliberalisme d'hegemonia nord-americana s'enfonsava vertiginosament com un gegant amb peus de fang i la Reserva Federal Americana en sortí al rescat; durant l'octubre el primer ministre britànic Gordon Brown "nacionalitzà" de facto molt bona part dels bancs i posà les bases de "la salvació" del capitalisme, ja que aquesta seria la "solució" que, a partir de la reunió del G20 de Washington, s'aplicaria arreu. També a Espanya, mitjançant el Fons

de Reestructuració Ordenada Bancària, que ha sortit a "rescatar" dels excessos bancs i caixes i que provocarà les fusions que veurem molt de prop. Per cert, tant d'enrenou -justificat- amb casos com el del Palau de la Música, però quin dia es coneixerà, amb transparència, els balanços reals de les caixes que es fusionaran? Sabrem mai a qui van vendre, comprar i prestar els milions d'euros que ara els han enfonsat la "solvència" i els obliguen a reestructurar-se/salvar-se mitjançant els recursos de l'Estat?

Ahir es va reunir el G20 a Pittsburgh, amb la intenció d'introduir reformes al sistema financer que evitin el que va passar fa un any. Però els organismes reguladors, i els mecanismes de vigilància del mercat financer, ja existien i no s'han demostrat ni bons ni eficients, perquè "no es pot salvar el capitalisme del capitalisme". El capitalisme no té una crisi, genera crisi, injustícia i desigualtat. No van fallar només els sistemes de control, és que el capitalisme és per definició un sistema injust, que no busca repartir la riquesa sinó generar-la sense importar com i qui se'n beneficia. Les paraules que reprodueixo a continuació no han estat escrites durant el darrer any, però sí que podria semblar-ho: "si estàs consternat amb els delirants viratges de l'economia mundial, commocionat per les proves diàries de corrupció a les altes esferes i fastiguejat de veure com importants empreses perden milers de milions de dòlars amb la connivència dels seus auditors, dels banquers i d'organismes oficials de control putatius. Si veus l'augment de la desocupació i del treball submergit, que afecta sobretot els joves; si saps que el medi ambient està a punt d'enfonsar-se i que el canvi climàtic ens amenaça a tots... Són tots aquests processos impossibles de controlar? Les coses canvien perquè hi ha persones suficients que insisteixen en allò i treballen per allò". Tot això ho va escriure el 2003 Susan George a Another world is possible if... D'aquesta crisi global però també local, ICV del Bages, Berguedà i Solsonès en parlarem demà, diumenge, al parc municipal de Sallent, a la segona Festa roig, verd i violeta, que celebrarem a partir de 2/4 de 2 del migdia, amb la presència, entre d'altres, de Joan Herrera, secretari general d'ICV.