L
es lectures d'avui posen especial èmfasi en la queixa que fan els seguidors als seus líders (a Moisès a l'A T, a Jesús en el N T), quan es troben amb persones que en nom de Déu fan coses bones. Diuen: no són de la colla, no són dels nostres; es queixen perquè creuen que tan sols ells són els bons, a ells està reservat el dret d'actuar d'una determinada manera, tan sols ells tenen el "privilegi" de poder actuar així.
La resposta que dóna Jesús és sempre la mateixa: si la gent fa el bé, deixeu-los fer. El que compta són les obres, ja que les paraules soles poden ser molt enganyoses. El nostre món és ple de persones que tenen bones paraules, de persones dogmàtiques, que creuen posseir la veritat, de persones que diuen que volen el bé dels altres, però el seu egoisme els traspua per la pell. Però això no ens ha d'atabalar, ni fer perdre les ganes de treballar, per anunciar el missatge de Jesús, perquè en aquest camí també hi trobem persones silencioses, sàvies (que no vol dir pas intel·ligents), que, amb la seva humilitat, escampen i viuen el missatge de Jesús; i el viuen avui, i aquí, amb els problemes reals de la gent, el dia a dia ple de preocupacions o d'alegries.
Probablement era així com ho volia Jesús, ja que ell també parlava a la gent del seu temps. Ens demana ser sal enmig del món. La sal és el condiment que ha d'estar més ben equilibrat si no volem fer malbé els aliments.
L'evangeli d'avui ens porta a reflexionar, que és el que cal fer per ser fidels a aquestes paraules:"si qualsevol dels nostres membres ens fa creure superior als altres, val més tallar-los". Contundent, cert, però aquí està la dificultat de ser cristià avui, l'exigència per actuar amb coherència. Cadascun de nosaltres tenim tasques diferents, però per més alt que sigui el nostre càrrec no ens hem de sentir superiors als altres. Tots som germans, i sigui quina sigui la nostra situació no podem permetre que les nostres mesquineses de superioritat facin malbé las paraules de Jesús; en definitiva, facin malbé la humanitat.
