S
embla que finalment estem tots d'acord que, quan la signatura d'un alcalde multiplica diverses vegades el valor d'un terreny, els suborns, les trampes i el tràfic d'influències esdevenen excessivament temptadors. Des dels casos més innocents, com quan el promotor al qual s'ha requalificat un solar o s'ha augmentat el sostre edificable, s'ofereix a construir el nou pavelló esportiu a molt bon preu, fins a les contribucions a les campanyes de l'alcalde amb el qual tan agradable és fer negocis, passant per les invitacions a anar a esquiar al xalet d'aquell constructor tan trempat o, directament, el sobre per sota la taula. Amb aquestes regles de joc és difícil evitar que apareguin ocellets que diguin, a qui té diners per escoltar-los, que en uns determinats camps es vol cons- truir, per exemple, una presó.
Però més enllà de les il.legalitats, grans o petites, i suposant que aconseguíssim un control tan exhaustiu i minuciós de les transaccions immobiliàries i de les gestions municipals que fes impossible desviar un sol euro d'allò que fixen els contractes; fins i tot en aquest cas, hauríem de preguntar-nos si és just que algú s'enriqueixi, i tant, sense haver produït productes ni serveis de cap mena. Si és lògic que es facin tants diners aprofitant que la ciutat necessita créixer, o dotar-se d'equipaments, i la casualitat ha fet que un camp o solar concrets siguin els més idonis. No seria més lògic que tot el sòl urbà fos directament públic? I que quan es requalifiqués un terreny de rústic a urbanitzable, aquest s'expropiés automàticament, pagant-ne un preu just, com a terreny no edificable que era. I alerta, que no estic dient que l'estat s'hauria de quedar les cases on vivim, ni tan sols les segones residències, tot i que en alguns casos seria més que raonable, sinó el sòl, la finca on s'estableixen els edificis. Hom podria guanyar-se la vida fent cases, i comprar-ne i vendre'n, però no especular sobre el valor d'un determinat terreny, que val no per la feina que s'hi ha invertit, com en el cas d'un terreny agrícola, sinó pel simple fet d'ocupar un determinat espai de la superfície terrestre.
Que tot això fa pudor de comunista? Potser sí, però no em sembla tan contradictori amb un cert liberalisme avançat, que considera que cal incentivar la iniciativa i l'esforç, i penalitzar l'especulació, i que entén que són legítims els guanys i les propietats que provenen del treball i les bones idees, però que considera que els recursos naturals bàsics, els que no ha creat ningú, han de ser de titularitat pública, de tots. I què és el sòl, en un món cada cop més petit, sinó un bé natural tan indispensable com escàs?
